Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En primer lloc, vull agrair de nou a totes i tots els que d’alguna manera m’he upreguntat per ma mare, m’heu seguit en els posts que he escrit al voltant de la seua intervenció quirúrgica, etc. També us vull dir que aquests primers dies de curs -comencem dilluns- i l’operació de ma mare poden fer que algun dia no escriga ací. Espere que si passa siga passatgera la situació. Avui ja l’he vista ( a ma mare) moure’s per casa sense caminador. Sé que és un perill però, quan ens despistem, ja està.

I aquests dies d’hospital he tingut temps per llegir -poquet- perquè no podia dormir a les nits (quan m’hi havia de quedar jo). Si hi heu estat a la sanitat pública sabreu de què parle: dos malalts per habitació -quan no tres- i una mena de cadira de braços incomodíssima per a l’acompanyant… ja us imagineu com són les nits. I si el malalt té dolor i/o se’n queixa… doncs res de res. Però és la nostra obligació amb qui ens ho ha donat tot: els pares.

Us vull parlar breument del llibre de Josep Cornellà, Parlem de l’adolescència, CCG Edicions. Josep Cornellà i Canals és de Girona. Té 58 anys i és doctor en medicina i especialista en pediatria. Té un màster en psiquiatria infanto-juvenil i va ser fundador de la Societat Espanyola de Medicina d’Adolescència. El llibre té un pròleg de Manuel Cruz Hernández. El llibre consta de 8b capítols i una introdicció. Els capítols tracten de:
L’adolescent, un desconegut?.
Educar, tasca de pares (aquest és de lectura obligatòria per als pares “moders”).
La comunicació entre pares i fills.
Sobre l’escola i els estudis.
Sobre menjar i no menjar.
Sobre els valors.

I acaba amb unes CARTES A UN ADOLESCENT, paraules escrites pensant que poden ser d’utilitat a qui les llegeixi i que, tanmateix, poden servir per estimular la reflexió i el diàleg. (pàg. 16). A més a més, a qui ens dediquem a la tasca de l’ensenyament i l’educació no ens ve mai malament llegir propostes que poden servir per “obrir nous camins” a la forma d’enfocar l’ensenyament. I molt més ara que la conselleria d’Educació té tantes ocurrències.

PD: En tenir una miqueta de temps, us en penjaré alguna (les haig de picar primer)

Bona vesprada.