Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
19 de gener de 2009
3 comentaris
BENITATXELL
Sant Màrius i sant Canut de Dinamarca
El Sol entra en l’Aiguater a les 23h40
Situat a la costa al sud del cap la Nau. La superfície del terme és muntanyosa. La costa que té és molt brava i trencada, assolint els penya-segats, en alguns punts, 100 metres sobre el nivell del mar. Drenen el terme els barrancs de la Texera i Roig. Actualment té prop de 4.000 habitants. La seua parròquia està dedicada a Santa Maria Magdalena i pertany a l’Arxiprestat de “Sant Vicent de la Font Santa”.
S’hi han trobat restes de població prehistòrica en algunes cavitats, així com troballes del període romà. En la Cova del Moro i en la de les Cendres hi ha restes que van des del Neolític a l’èpoa ibèrica. En la finca Lluca queden vestigis d’una torre àrab, i en diverses excavacions s’hi han trobat àmfores àrabs, vestigis de cementeri i un collar o ornament d’or, de procedència grega. El seu nom àrab indica l’origen, que va ser tal vegada algun castell, ja que està sobre una altura, o una alqueria de les moltes que hi havia per aquells indrets en temps dels àrabs. Els templaris la conqueriren als moros, que la tornaren a recuperar. El rei Jaume I, en 1256, la prengué definitivament, la va repoblar ràpidament de cristians, i li donà el títol de Molt Lleial i el fur de València. Durant l’Edat Mitjana la seua història estigué vinculada a Dénia. El rei Pere IV la va donar als ducs de Medinaceli. En 1497, els Reis Catòlics concediren, com a altres pobles, carta-pobla al consell de Benitatxell. Rep també el nom de Poble Nou de Benitatxell, per ser el darrer nucli de població, que es va crear en aquesta comarca. Durant la Guerra de Successió romangué fidel al rei Felip de Borbó, que en quedar vencedor, en1717, li va donar el títol de fidel i la va eximir d’impostos durant cinc anys.
No hi ha dades sobre la primitiva església. L’actual es va començar a construir en 1710, i s’acabà enm 1774, ja que consta que es va pintar aleshores, és d’estil renaixentista i s’ha ampliat notablement posteriorment. Depengué eclesiàsticament de Xàbia fins 1768, data en què comencen els llibres sacramentals. En l’arranjament parroquial de 1902 s’erigí en parròquia independent. Hi ha sengles oratoris dedicats a sant Francesc de Paula, inaugurat en 1907, i a sant Jaume Apòstol dedicat al culte en 1914. Celebra festes a la titular Sant Maria Magdalena i als patrons Sant Roc i sant Cristòbal els dies 8, 9 i 10 de setembre.
PD: Done les gràcies novament a Arturo Llin Chàfer, d’ALELUYA per l’ajut a l’hora de redactar el post. Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Crònica d’una excursió a Barcelona
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
m’es inevitable fer aquest comentari: com t’ho has fet per a què no apareguen les urbanitzacions en primer plànol?? 🙂
També és interessant un riu soterrani que desimboca a la mar més o menys a sota d’on està feta la foto. Pel que he llegit en algun informe d’aqüífers té un cabal molt elevat.
salut i amunt Oskorri (quin concertàs)
No mes hi he estat una vegada, pero reconec que es meravellosa la vista que hi ha desde el mateix poble.