Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
15 de maig de 2010
3 comentaris
A José Luis Rodríguez Zapatero
Faig meues les paraules que Miguel Hernández Alepuz, de València li escriu a JLRZ. Ací les teniu:
“Ya era hora de que el coste de la crisis recayera en sus verdaderos responsables: los pensionistas, las futuras madres y los funcionarios. Estos sectores, con sus decisiones alocadas, han contribuido a llevarnos a todos al abismo. Bravo por dejar intactas las Sicav, donde las grandes fortunas tributan al 1% (mientras las rentas del trabajo lo hacen hasta el 43%). Bravo por dejar intactas las ayudas, subvenciones y exenciones fiscales de la Iglesia católica (IVA, IBI, etcétera). Bravo por dejar intacto el presupuesto de la Casa Real. Bravo por dejar intactas fiscalmente las jubilaciones multimillonarias de los ejecutivos de la banca (ese sector ayudado con el dinero público). Bravo por aplicar las medidas del PP antes de que llegue al poder. Sólo echo en falta alguna que otra medida como el despido libre o la privatización de la sanidad. Pero todo eso y mucho más lo tendrá que hacer el PP cuando alcance el poder. Nos aguarda un futuro esplendoroso.”–Miguel Hernández Alepuz. Valencia. (EL PAÍS)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La pregunta és que si hauriem de tallar el coll aquells que paguen o poden arribar a pagar la despesa dels jubilats, funcionaris o mamas.
O en canvi hauriem de tallar el coll a la mala direcció dels governs espanyols pels desbalafiament desmesurat de la despesa pública i de les ajudes europees rebudes, la promoció desmesurada de l’obra pública i privada encaminada a encarir i fer ben gros el pes del sector comercial-turistic i de retruc tota activitat econòmica sostenible que ens puga fer tirar endavant junt la privatització dels monopolis públics com Telefònica o la mala regulació del sistema financer bancari que han contribuït encara més a descapitalitzar les butxaques dels ciutadans i l’economia d’aquest país?
La despesa pública i sostenibilitat econòmica s’haja d’adaptar al pes de l’economia d’un país i no a l’inrevès com volen fer-nos creure la demagògia prometedora de la política correcta, on amb una economia global sembla que les conseqüències s’acaben pagant encara molt més car.
Sembla que els politics i la política espanyola ha contribuït de forma decissiva i ens haja dut a viure per damunt de la pròpies possibilitats amb el desbafaliament dels cabdals públics i regulacions incoherents que ens ha dut a la crisi que ara ens ofega.
I no s’albira cap solució per sortir del atzucat espanyol que ens han ficat, ni per part dels del PSOE, ni per part dels del PP.