Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Barxeta. Municipi situat a la riba dreta del riu Albaida i la serra de Buixcarró. La superfície del terme és
ondulada. D’est a oest el travessa el riu Barxeta, al qual aflueixen els
barrancs de la Barcella
i la Parra. El
poble està situat en un pla a la riba esquerra del riu Barxeta. Actualment té
uns 1.600 habitants. La parròquia està dedicada a les Santes Esposalles i pertany a
l’Arxiprestat del “Puig de Xàtiva”.

S’han trobat a la casa Perot restes d’un
poblat ibéric, consistent en ceràmiques, vidres i un anell d’or, entre
altres coses. I els restes d’un possible monument funerari romà s’ha trobat al
barranc del LLop. Etimològicament, el seu nom procedeix de l’àrab, que
significa “xicoteta praderia” i va ser una alqueria coneguda amb el mateix nom
i amb el de Barxatan. No fa molt es trobaren sepulcres de soterraments àrabs.
Després de la fundació del Regne de València el rei Jaume I la donà a Pere
Zapata el 9 de maig de 1248. El 15 de març de 1297 el rei Jaume II el Just la
lliurà al Monestit de la
Valldigna, anomenant-la Barxeta, “indret situat i col.locat
al regne de València entre la vall d’Alfandech i el terme de Xàtiva”. L’arquebisbe
Sant Joan de Ribera afirmava que era una població llunyana i inhòspita. Estigué
habitada per moriscos fins la seua expulsió en 1609. Açò va supondre un
afebliment econòmic i demogràfic donada la seua activitat agrícola. A poc a
poc es va anar recuperant la seua població.

S’erigí en parròquia en 1574,
demembrant-se de la
Col.legiata de Xàtiva. La formaven 24 cases de cristians. En
un principi estigué dedicada a Sant Josep, i després passà a les Santes Esposalles.

I per semblança ortogràfica dedicarem
uns mots a Barx. Municipi situat al pla del seu nom, entre les serres de
Buixcarró i Montdúver, el terme ocupa una xicoteta vall en la seua part
central, i la resta és molt muntanyós. El poble està situat en el capçal del
Pla de Barx, entre el Tossal i el Penyalba. Prop del mateix poble es troba un
dels principals jaciments arqueològics de la península. Partanyé al Monestir de
la Valldigna,  fins que es convertí en municipi en 1836. Com
era molt reduïda l’església, se’n construí una altra que es va inaugurar el 26
de juny de 1873 dedicada a Sant Miquel Arcángel. Actualment pertany a l’Arxiprestat
de la Valldigna
i té uns 1.300 habitants.