Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ha passat un segle des de l’última pandèmia global qualificada com a la més devastadora de la història, la mal anomenada grip espanyola de 1918-1920, que possiblement sorgí en març a Fort Riley -EEUU-. Espanya donà a conèixer el problema i es va quedar amb el nom, mentre altres països d’Europa i Amèrica, a pesar de sofrir-la, miraren a un altre costat per a seguir batallant en la primera guerra mundial que va finalitzar el novembre de 1918. Una gran part dels habitants del planeta que sumaven 1.650 milions, es contagiaren i moriren entre 40 i 100 milions de persones. Molts joves i també de la resta d’edats.

Davant la por a la malaltia i la mort, la gent es concentrava en torn als centres religiosos per a resar al seu Déu. Allí se’ls influïa per tal que pensaren que era un càstig diví, perquè feien pecats. I el que passava és que que es contagiaven més, perquè aquell virus és de la família del qual ara ens ha vingut a visitar de nou, en març de 2020, sense haver-lo tan sols convidat.

En aquests 100 anys el món ha canviat -l’aigua potable, la higiene, l’alimentació, la sanitat, la tecnologia, la ciència, l’economia, l’educació-, en poc s’assemblen al que ara tenim una part dels 7.700 milions d’habitants, dels quals compten amb 65 i més anys 700 milions, mai abans fou coneguda aquesta xifra.