LA SÍNDROME DEL “M’AGRADA” (i II)

Dialogant per buscar remeis. Si notes que ja estàs en aquesta síndrome o que  vas clavant-te a poc a poc en les xarxes cercant aquesta imaginària facció: encén l’alarma del teu cervell i para’t a pensar: de què et serveix enganyar la resta per a colar-los el meravellós, però fals perfil, si t’estàs enganyant a tu mateix, enganxant literalment a les teranyines d’unes xarxes nés fortes que les d’Spiderman, que t’han atrapat i de les quals et resultarà molt difícil eixir-ne?

Conclusió -solució de la síndrome “m’agrada”. Va, allibera-te’n! Deixa ja de mentir, pensa i decideix-te a configurar el teu perfil real fonamentat en les bases que desenvoluparan les múltiples dimensions de la teua personalitat. Si treballes les qualitats immenses que té la teua persona, quan et mires a l’espill voràs que la teua imatge és meravellosa i “t’agrada” de veritat, perquè és la que coincideix amb el que en la realitat ets davant de tu mateix.

Reflexiona i parla amb el teu grup si això és realitat virtual o real. Quines altres solucions trobes des del plantejament cristìa de la vida?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *