Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Citant a Antonio Chabet , escrivia Luis B. Lluch Garin : “En el capítol celebrat pel clergat parroquial de Morvedre el dia 2 de gener de 1726, consta que el senyor Jeroni Barta , va presentar un memorial en nom de tots els veïns del barri de la Porta Nova , suplicant se’ls concedís llicència per construir en aquest barri una ermita a l’Arcàngel Sant Miquel , en el punt on anys enrere hi havia un àlber plantat . Des de molt antic els veïns del barri de la Porta Nova tenien gran devoció a Sant Miquel , la imatge estava pintada sobre una taula que es veia a la part superior de l’arc d’aquesta porta , cap a l’interior de la vila . Aquesta

devoció arrencava del veí convent de Trinitaris , la primitiva església estava dedicada a Sant Miquel , i la mateixa invocació portava l’hospital annex . Aquesta ermita que es va fer amb el producte de les almoines dels feligresos , no es va concloure fins a l’any 1746 ” .
 

L’edifici està situat al número 54 del carrer Major . La façana és recta , comptant amb l’espadanya on se sustenta la campana amb l’epigrafia ” MARIA DELS DOLORS / 1946.09.29 / Majoralia de St Miquel ” . Baixant la mirada i després de contemplar en l’òscul motllurat amb el retaule de l’arcàngel , una gran pedra

indica: ” ” Desta Porta els llindars -No pot passar -Luzbe – Perquè dins està Miquel. Any 1746 ” . En un lateral es troba el rellotge de sol amb la inscripció: ” 1794 ” .

L’interior és de planta oval exempta, envoltada per cornisa que serveix de suport a la petita cúpula . Al centre es troba el retaule neoclàssic amb la imatge del titular .
 

Lectura : Daniel 12, 1

I en aquell temps s’alçarà Miquel, el gran príncep que està pels fills del teu poble, i serà temps d’angoixa, com mai va ser des que hi va haver gent fins aleshores, i en aquest moment el teu poble serà lliurat, tots els que es trobin escrits en el llibre.
 

Oració : Pare. Llegeixo la inscripció , medito la teva Paraula . La vida és lluita constant. Tot és combat . Penso en les paraules del papa Francesc ” tristesa , vertigen de l’aïllament , moments apàtics i avorrits ” , cops que sacsegen els teus fills batejats , però davant els quals la teua presència i els missatgers enviats per tu , no poden penetrar en la profunditat del meu cor , on crema l’autèntica alegria .