Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquesta església va deixar de ser parròquia en 1902 al traslladar la mateixa a la església de Santa Mònica , continuant com a església oberta al culte , sent molt

freqüentada pels fidels .
 

La planta d’aquesta església és rectangular , consta de vestíbul i vuit arcs sota dels quals hi ha les capelles . La seva longitud total és de 35 metres , 85 centímetres , la latitud 12 metres , 85 centímetres , i l’alçada fins a la cornisa 9 metres , 20 centímetres . La volta és de mig punt amb llunetes , i també de mig punt les finestres o llums . Formen l’altar major sis columnes corínties agrupades , presideix després de la taula de l’altar el Sagrari tot daurat i corresponent l’ordre de la decoració : un basament bé adornat rep el nínxol on es venera la majestuosa imatge del Crist del Salvador . Les voltes es troben decorades amb plafons pintats . Al presbiteri l’obra és de Francesc Llácer Valdermont i representa al Pare Etern entre núvols i a la nau central hi ha cinc plafons , pintats per Vicent Castell i Amat , representant diverses escenes de la Passió de Crist.

 

En dos nínxols laterals estan les imatges de Sant Tomàs de Villanueva i Sant Vicent Ferrer, d’excel · lent factura , de Lleonard Capuz , són daurades . Es van col · locar en 1672 , responent a una visió que va tenir la beata Josefa Maria de Santa Inés ( Beata Inés de Benigànim ) . Tots els altres altars són simètrics , d’ordre jònic i d’un sol cos , acabant en forma semicircular .
 

A l’entrada de l’església , a la dreta , es troba la capella de la Comunió , és de planta rectangular , va ser realitzada al segle XVII . En la volta té algunes pintures al fresc que representen a la Mare de Déu amb els doctors de l’Església , obra de Vicent López .

 

El temple té dues portades , ambdues molt senzilles , que recauen als carrers del Salvador i Trinitaris.
 

A meitat de l’església es troba una tribuna que al principi comunicava amb l’habitatge dels comtes de Cirat , que en cedir part de casa , pels anys 1666-1670 , per construir la capella de la Comunió se’ls va concedir aquesta gràcia . Aquest habitatge va passar a formar part del contigu edifici del Seminari Conciliar que va utilitzar la mateixa església com capella dels seminaristes fins que el Seminari va passar al seu actual emplaçament de Montcada en 1948 .