Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     El terme de Requena fou habitat ja en el paleolític, després en l’edat del bronze i en els temps de la Roma Imperial. En l’època musulmana fou una important població. En el Romancero del Cid consta la presència del Cid Campeador per aquestes terres. Requena fou conquerida el 1177 pel rei Alfons VIII de Castella i definitivament ocupada el 1219 per l’arquebisbe de Toledo, Roderic Ximénez de Rada. El 1265 quedà davall la jurisdicció reial. El 1836 rebé de les Corts el títol de ciutat. El 1851 juntament amb els municipis confrontants fou incorporada al PV.

     Requena pertanyia des d’un principì al bisbat de Conca, fou incorporada a la diòcesi de València el 1960. Actualment el nucli urbà té dues parròquies: Sant Nicolau i el Salvador. La primera tenia una planta primitiva romànica, que fou reconstruïda  el segle XVIII amb estil neoclàssic. L’església del Salvador, gòtica, interiorment ha rebut ornamentacions d’alttres estils a través dels temps. Té altres esglésies i monuments de gran valor artístic. La major part dels llogarets estan constituïts com a parròquies, entre altres esmentem: Campo de Arcis (Sant Isidre), Casas de Eufemia (La Immaculada Concepció de la Mare de Déu), Casas del Río (Sant Antoni de Pàdua), el Derramador (Sant Miquel Arcàngel), los Duques (L’Encarnació), Los Isidros (Sant Antoni Abat), Los Ruices (La Mare de Déu del Miracle), Los Pedrones (Sant Antoni de Pâdua), Sant Antoni de Requena i Sant Joan de Requena.