Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

16 de juliol de 2011
0 comentaris

EL PALOMAR

     Municipi situat a la Vall d’Albaida, en la part sud del que és la província de València. Un sector del seu terme, anomenat Monts del Palomar, es troba enclavat entre els termes d’Atzeneta d’Albaida, Carrícola i Bufali. El terme el constitueix una mena de vessant en decliu de sud a nord compost per materials arrossegats per les aigües des de la serra del Benicadell. El riu Albaida passa al
nord-oest del terme i hi desaigüen els escassos barrancs en l’època de pluges. Un 90% del seu terme erstà dedicat a l’agricultura. En el secà es troba la vinya, els fruiters, les oliveres i els cereals. Hi ha unes 80 hectàrees de regadiu, en què es produeixen hortalisses i alguns tarongers. A mitjan segle XIX arribà a superar els 800 habitants, posteriorment ha anat decreixent lentament, actualment té uns 520 habitants. La parròquia té per titular l’Apòstol Sant Pere i pertanty a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Remei.

    En temps dels àrabs estigué poblat aquest terme, i encara queda l’anomenat castell de Carrícola, S’hi conserven encara les masies Arbredes i Cases dels Frares. Es desconeix l’origen del nom del Palomar, és possible que el seu nom es dega a algun palomar que els marquesos d’Albaida tingueren en l’indret, o també que després de la fundació del Regne els cristians procedents de Catalunya importaren l’esmentat nom d’alguna població ja existent en alguna part de Catalunya. La primera vegada que apareix en un document és en aquell en què, el 1604, s’inclou entre els llocs que han de formar part del marquesat d’Albaida. Sempre estigué habitat per cristians vells.

    En un principi pel que fa a l’eclesiàstic pertanyé a la parròquia d’Albaida. L’arquebisbe sant Joan de Ribera el 1584 el va constituir en vicaria perpètua, fins el segle XVIII en què s’erigí com a parròquia independent. El teme parroquial es va restaurar a principis del segle XVIII, i és d’estil grecoromà. S’hi venera una imatge de la Sagrada Família, molt antiga, que és la patrona i a qui se li professa gran devoció. Als afores del poble es troba l’ermita dedicada a la Mare de Déu del Rosari, on es venera la imatge del Crist del Miracle. Damià Pastor Julià (1830-1940), fill del Palomar, escultor de gran prestigi, restaurà tant aquesta imatge, com la de la Sagrada Família. Celebra festes patronals a la Sagrada Família i al Crist del Miracle la segona setmana de setembre.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.