17 comunitats autònomes o no sé què…

A açò que alguns diuen que es trenca hi ha 17 autonomies i les despeses dels respectius governs foren 137.000 milions d’euros. Però hi ha alguna cosa que m’ha cridat l’atenció

L’autonomia que més despesa té és Catalunya amb 25.501,0 milions d’euros i la que menys és La Rioja amb 980,9 milions. Això no vol dir res. Però, si ens fixem en el nombre d’habitants, tenim el que segueix: Andalusia (la més nombrosa amb 7.849.799 habitants té una despesa de 3.114 euros per habitant, Catalunya (6.995.206 h) té una despesa per habitant de 3.788 euros. I al País Valencià (la quarta en nombre d’habitants amb 4.692.449)  li costem al Consell 2.248 euros cadascun dels valencianets. Total, són números i més números. 

Ara bé, si ho mirem des d’un altre punt de vista, tenim que Navarra (comunitat foral amb concert econòmic) té la major despesa per habitant: 5.314 euros. La mitjana de l’Estat és 3.258,8 euros per habitant. O siga, que els valencians estem per davall de la mitjana de despesa econòmica en el rànquing  autonòmic. Estan per damunt: Catalunya, Galícia, Castella i Lleó, País Basc, Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura, Cantàbria, i la Rioja està a 4 euros de la mitjana. Són 9 (canal 9 serà per això?) les autonomies que estan per damunt de la mitjana espanyola.

Però, si atenem al tipus de govern que tenen -forces estatals o forces autonòmiques- veurem el que tot seguit us conte:

Catalunya (PSC, ERC i ICV) té el major pressupost i està per damunt de la mitjana en uns 500 euros per habitant.

Galícia (PSdG i BNG), País Basc (PNV, EA i EB), Aragó (PSOE i PAR), Navarra (UPN -és el PP però amb denominació pròpia-), i Cantàbria (PSOE i PRC) superen la mitjana.

És a dir, que de les 9 autonomies que superen la mitjana 6 (un 66%) estan governades per algun partit d’obediència autonòmica o en coalició amb algun partit d’aquest tipus.

Valencianes i valencians, no penseu que si el nostre País tinguera alguna força d’obediència valenciana al nostre govern les coses ens aniríem millor? Queden un any i quatre mesos, no desaprofitem l’ocasió. Ho val.

  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *