Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 de maig de 2008
6 comentaris

Dni i adn del poble valencià, de Josep-Miquel Bausset

Us deixe l’article del monjo de Montserrat, Josep Miquel Bausset, publicat al diari Mediterráneo, i que, encara que amb algun canvi -introduït pel periòdic-, paga la pena reproduir per a coneixement dels lectors d’aquest bloc. Els canvis van en roig. I des d’ací done les gràcies més efusives perquè Josep Miquel Bausset ha esmentat el meu “poblet” al text.

Dni i adn del poble
valencià

30/04/2008

JOSEP MIQUEL BAUSSET*

El
Llibre del Repartiment, un dels documents més importants sobre la conquesta
del Regne de València per part del rei
Jaume I, és la peça més important
de l´exposició El Llibre del Repartiment. El naixement d´un poble que es
pot vore a la
Biblioteca Valenciana. El Llibre del Repartiment
consta de tres volums, escrits entre 1237 i 1252, originàriament en fulls
solts, que van ser agrupats al segle XVIII. Els dos primers volums detallen més
de 3.000 donacions de propietats rústiques i urbanes del Regne, i el tercer se
centra en els edificis de València, especificant quin era l´antic propietari i
qui és el beneficiari de la propietat. Eren els escrivents reials, que anaven
anotant les donacions que feia el rei als seus nobles i als repobladors
aragonesos, o catalans, mentre anava guanyant noves terres. Així quan el rei
feia una donació, els seus escrivents prenien nota en uns registres que, més
tard, desenvoluparien en pergamí per tal de ser lliurat al propietari.

Després
de les donacions inicials, es feren dos tipus de repartiments: a la costa i a
les hortes properes als nuclis urbans, on es va concentrar els repobladors
catalans, va predominar un repartiment basat en la plena propietat. En canvi, a
l´interior va ser un repartiment de tipus feudal, dominat per repobladors
aragonesos.

Com
a valencià nascut a la
Ribera Alta, he estat content que el president de la Generalitat (tal i com
deia el passat 15 d´abril) estiguera “especialmente satisfecho” pel
fet de poder tindre “el acta fundacional de nuestro pueblo”. Supose
que el president
Camps sentiria una particular emoció en vore un
avantpassat seu vingut del nord (algun dia podrem dir les coses pel seu nom?),
un
Ramon Camps, repoblador que vingué amb el bon rei Jaume. És
per això mateix, que
Camps expressava la seua satisfacció en reconèixer
que els valencians del segle XXI “son depositarios de aquellas ilusiones y
anhelos de las personas que vinieron a nuestra tierra hace casi 800 años”.
Finalment, després de tants anys de disputes i de controvèrsies estèrils, hem
descobert l´evidència: que els valencians que vivim a l´Alcúdia i a Morella, a
Xàtiva i a Borriana, a Piles i a Alcoi, a Vila-real , Oliva i Ontinyent, a
Vinaròs, a Benicolet, a Elx i a Castelló, tots els valencians, som
“depositarios de los anhelos de quienes llegaron con
Jaume I”. El
president de la
Generalitat no pot ser més clar, cosa que li agraïm ben
sincerament: “Aunque no sea una línia directa, biológica con las personas
inscritas en el libro, quiero constatar que la línia es emotiva, de corazón,
emocionante de todos los valencianos de hoy con los valencianos del Llibre
del Repartiment”. Per fi el nostre president proclama als quatre vents
que els valencians del segle XXI som fills d´aquells repobladors que van vindre
amb el rei Conqueridor i que ens van portar la llengua, la cultura, la religió
i la civilització occidental. Uns repobladors que no venien de ponent, sinó del
nord. Per això mateix el senyor
Alfonso Rus, president de la Diputació de València,
definia el Llibre del Repartiment com el DNI dels valencians, una
expressió que m´ha agradat. Però jo voldria que, a més del DNI dels valencians
del segle XXI, el Llibre del Repartiment fóra reconegut també com l´ADN
dels valencians. Un poble, un país, no naix per generació espontània. Els
hòmens i també els pobles tenim un DNI, certament. Però també tenim un ADN que
es transmet d´una generació a una altra i gràcies al qual, els fills portem el
material genètic dels pares. De fet els fills no som sinó allò que ens ve dels
pares. Per tant, el Llibre del Repartiment és l´ADN dels valencians del
segle XXI, un ADN que ens ve d´aquells repobladors que fa, pràcticament huit
segles, varen fer nàixer el Regne de València, un ADN que, al llarg dels anys,
ha format l´actual País Valencià. I és així com gràcies a l´ADN que és Llibre
del Repartiment podem reconèixer en molts dels cognoms actuals els mateixos
que portaven aquells hòmens dels segle XIII.

Un
poble amb DNI. Però, sobretot, un poble amb ADN. Una herència que portem de
segles i que si no l´oblidem, si no renunciem a ella, el record del Llibre
del Repartiment ens permetrà, per sempre, ser valencians. Perquè una
persona (i un poble) pot perdre el DNI. Però mai no pot perdre el ADN, que el
fa ser tal com és.

Monjo
de Montserrat

Visita i estada a Elx
14.10.2011 | 5.17
Avui ens han donat “vacances”…
15.03.2007 | 6.06
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Tanmateix és podria fer un llibre de repartiment dels nouvinguts andalussos a Catalunya i la casa que ocupaven i qui l’ocupava encabant i no per això és pot catalogar Catalunya com a país andalús. 

    On Catalunya té un pes de nouvinguts o inmigrants superior als territoris valencians d’aleshores. I l’única veritat és reflexa en una dita castellana a Madrid ‘Que quien parte i reparte se queda con la mejor parte’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.