Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

8 de setembre de 2021
0 comentaris

8 de Setembre: El Naixement de la Verge Maria (EVANGELI.NET)

Text de l’Evangeli (Mt 1,1-16.18-23): Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham. Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; Judà va ser el pare de Fares i Zara, nascuts de Tamar; Fares va ser el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; Aram, d’Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; Salmon va ser el pare de Booz, nascut de Rahab; Booz va ser el pare d’Obed, nascut de Rut; Obed va ser el pare de Jessè; Jessè va ser el pare de David, el rei.

David va ser el pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries; Salomó va ser el pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d’Ozies; Ozies, de Jotam; Jotam, d’Acaz; Acaz, d’Ezequies; Ezequies, de Manassès; Manassès, d’Amon; Amon, de Josies; Josies va ser el pare de Jeconies i els seus germans. En aquell temps hi hagué la deportació a Babilònia.

Després de la deportació de Babilònia, Jeconies va ser el pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d’Abihud; Abihud, d’Eliaquim; Eliaquim, d’Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d’Aquim; Aquim, d’Eliüd; Eliüd, d’Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies. En total, doncs, són catorze les generacions des d’Abraham fins a David; catorze, des de David fins a la deportació de Babilònia, i catorze, des de la deportació de Babilònia fins al Messies.

El naixement de Jesús, el Messies, fou d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, Ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que Ella ha concebut ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè Ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel», que vol dir “Déu amb nosaltres”.
«La Verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel»

+ Fra Agustí ALTISENT i Altisent Monjo de Santa Mª de Poblet
(Tarragona, Espanya)
Avui, la genealogia de Jesús, el Salvador que havia de venir i néixer de Maria, ens mostra com l’obra de Déu està entreteixida en la història humana, i com Déu actua en el secret i el silenci de cada dia. Alhora, veiem la seva serietat en acomplir les seves promeses. Fins i tot Rut i Rahab (cf. Mt 1,5), estrangeres convertides a la fe en l’únic Déu (i Rahab era una prostituta!), són avantpassades del Salvador.

L’Esperit Sant, que havia de fer en Maria l’encarnació del Fill, penetrà, doncs, en la nostra història des de molt lluny, des de molt aviat, i hi fressà una ruta fins a arribar a Maria de Natzaret i, a través d’Ella, al seu fill Jesús. «La Verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel» (Mt 1,23). ¡Com havien de ser de delicades espiritualment les entranyes de Maria, el seu cor i la seva voluntat, per a atreure l’atenció del Pare i fer-la esdevenir mare del “Déu-amb-els-homes”, Ell que havia de portar la llum i la gràcia sobrenaturals per a la salvació de tots. Tot, en aquesta obra ens porta a contemplar, admirar i adorar, en la pregària, la grandesa, la generositat i la senzillesa de l’acció divina, que enalteix i rescatarà la nostra estirp humana implicant-s’hi d’una manera personal.

Més enllà, en l’Evangeli d’avui, veiem com fou notificat a Maria que portaria Déu, el Salvador del Poble. I pensem que aquesta noia, verge i mare de Jesús, havia de ser alhora la nostra mare. Aquesta especial elecció de Maria, «beneïda entre totes les dones» (Lc 1,42), fa que ens admirem de la tendresa de Déu en la seva manera de procedir; perquè no ens redimí —per a dir-ho així— “a distància”, sinó vinculant-se personalment amb la nostra família i la nostra història. ¿Qui podria imaginar que Déu fos alhora tan gran i tan planer d’acostar-se tan íntimament a nosaltres?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.