Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 d'abril de 2007
General
0 comentaris

76 anys de la II República

Avui, 14 d?abril, se celebra el 76é aniversari de la II República (espanyola). El que he fet, un cop desdejunat i llest per eixir de casa, ha estat agafar ma mare i, amb el cotxe, arrimar-nos al cementeri del poble. El motiu que ens ha dut allí ha estat la visita a la tomba del pare (quan es proclamà la II República tenia 6 anys) i, després, fer un xicotet homenatge ?presencial? a aquelles i aquells que van saber saludar aquell temps com un nou període de prosperitat. Per la memoria de tantes i tants dones i homes va aquest post d?avui.
Aquest dies he tingut temps de llegir l?obra Puta postguerra de Josep Piera (Edicions 62). El títol ja és bastant clarificador del contingut del llibre. Encara que l?autor (saforenc i veí de comarca) em duu uns 10 anyets per endavant, m?he sentit identificat en moltes de lesc coses que conta al llibre. L?he llegit amb plaer, he gaudit de cada full, de cada anècdota (algunes dignes de no ser oblidades mai? com la de ?plaga?), etc. No sé quin predicament puc tindre a l?hora de recomanar un llibre. Aquest podeu llegir-lo totes i tots (els que ja teniu una edad perquè s?hi voreu identificats i els que sou més joves perquè podreu entrar en contacte en aquella societat de postguerra (PUTA, a més no poder!!!).
Bon dia.

Un article de Víctor Baeta (interessantísim) al voltant de la República…

República, per qué?
VÍCTOR BAETA


Per què reivindiquem la república i, en el nostre cas, la valenciana?
Ho direm de bestreta. Perquè l´anomenada transició política va ser un
frau que ens ha portat una monarquia que limita la sobirania, fins i
tot, del propi poble espanyol (article 99 de la Constitució de 1978),
amb una cort no dels miracles però sí de les oportunitats, formada per
una aristocràcia d´espoliadors, especuladors, vividors i… bribons. I
en el cas nostre perquè als valencians, damunt, ens va furtar la
cartera del 151. A més perquè, els sobiranistes valencians, volem
equiparar-nos amb l´Europa democràtica i d´ètica republicana.

El franquisme va saber donar la volta als crits que eixien
dels cors dels demòcrates. Nosaltres cridàvem
«llibertat/amnistia/estatut d´autonomia» i ells… com s´han tingut que
riure.

«Llibertat?». Sí, perquè el neoliberalisme econòmic poguera
desmantellar el sector públic i aprovar reformes laborals per poder
contractar els treballadors a la carta.

«Amnistia?» Però quina ingenuïtat la nostra! Si l´amnistia
real (i reial!) era per a ells! Com no havien d´estar-hi a favor els
franquistes si eren ells els més beneficiats per poder amagar els seus
crims. Com van fer de mànigues a tota la democràcia europea, sense
passar el feixisme espanyol -ells els més llestos- per un Núremberg, ni
per una plaça Loreto de Milà.

«Estatut d´autonomia´?» Autonomia per els valencians? Serà
l´autonomia d´altres, la d´ells, per dir-nos i aprovar allò que ens
convé, en lleis orgàniques votades per ells a Madrid. Autonomia
valenciana sí, però per ofrenar noves glòries a Espanya i continuar
pagant amb els ulls tapats. Som espanyols? Sí, per a pagar les
autovies, els AVEs (recordeu el primer tram el de Sevilla a Madrid, el
camí d´ells cap a Europa), els metros, les infraestructures… d´ells.
I compte! Ells són: els uns (PP) i els altres (PSOE). Els sobiranistes
valencians diem: espanyols per a ser espoliats, no gràcies!

Arribats ací podem afirmar que a la monarquia imposada per
Franco i maquillada per la Constitució de 1978 li poden aplicar les
paraules que Giuseppe Tomasi di Lampedusa, en la seua obra El
gatopardo, posa en la veu d´un dels seus personatges: «Si volem que tot
seguisca com està, cal que tot canvie. Una d´aqueixes batalles en què
es lluita fins que tot queda com va estar. No voleu destruir-nos a
nosaltres, els vostres pares. Voleu només ocupar el nostre lloc. Perquè
tot reste tal qual. Tal qual, en el fons: tan sols una imperceptible
substitució de castes».

I ara, quan els ous de la serp que no es varen esclafar
s´obren, quan la dreta espanyola, embogida d´èxit per la seua immunitat
històrica, perd les formes, és quan, ara de nou, els demòcrates
valencians i també amb els espanyols respectuosos amb la nostra
sobirania valenciana, hem de tornar a eixir al carrer, tancant el
parèntesi que es va obrir el 1978.

Caldrà mirar de nou l´Europa democràtica, la de l´ètica
republicana, la social que va saber dir no a una constitució europea
neoliberal, perquè ella ensems amb els demòcrates d´ací, aconseguim
allò que el franquisme i els seus successors ens van furtar. Caldrà dir
a aquesta Europa republicana: «La nostra monarquia, la dels borbons,
l´escollida per Franco… és incompatible amb la vostra ètica
republicana. Cal que ens ajudeu: als demòcrates, als republicans. Cal
que intervingueu, perquè la nostra democràcia no està homologada a la
UE. Volem ser part de l´Europa democràtica i d´ètica republicana. Volem
les repúbliques de pobles lliures i en pau dins d´una Europa de tots».

*President de l´ACR Constantí Llombart


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.