Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Per què reivindiquem la república i, en el nostre cas, la valenciana?
Ho direm de bestreta. Perquè l´anomenada transició política va ser un
frau que ens ha portat una monarquia que limita la sobirania, fins i
tot, del propi poble espanyol (article 99 de la Constitució de 1978),
amb una cort no dels miracles però sí de les oportunitats, formada per
una aristocràcia d´espoliadors, especuladors, vividors i… bribons. I
en el cas nostre perquè als valencians, damunt, ens va furtar la
cartera del 151. A més perquè, els sobiranistes valencians, volem
equiparar-nos amb l´Europa democràtica i d´ètica republicana.

El franquisme va saber donar la volta als crits que eixien
dels cors dels demòcrates. Nosaltres cridàvem
«llibertat/amnistia/estatut d´autonomia» i ells… com s´han tingut que
riure.

«Llibertat?». Sí, perquè el neoliberalisme econòmic poguera
desmantellar el sector públic i aprovar reformes laborals per poder
contractar els treballadors a la carta.

«Amnistia?» Però quina ingenuïtat la nostra! Si l´amnistia
real (i reial!) era per a ells! Com no havien d´estar-hi a favor els
franquistes si eren ells els més beneficiats per poder amagar els seus
crims. Com van fer de mànigues a tota la democràcia europea, sense
passar el feixisme espanyol -ells els més llestos- per un Núremberg, ni
per una plaça Loreto de Milà.

«Estatut d´autonomia´?» Autonomia per els valencians? Serà
l´autonomia d´altres, la d´ells, per dir-nos i aprovar allò que ens
convé, en lleis orgàniques votades per ells a Madrid. Autonomia
valenciana sí, però per ofrenar noves glòries a Espanya i continuar
pagant amb els ulls tapats. Som espanyols? Sí, per a pagar les
autovies, els AVEs (recordeu el primer tram el de Sevilla a Madrid, el
camí d´ells cap a Europa), els metros, les infraestructures… d´ells.
I compte! Ells són: els uns (PP) i els altres (PSOE). Els sobiranistes
valencians diem: espanyols per a ser espoliats, no gràcies!

Arribats ací podem afirmar que a la monarquia imposada per
Franco i maquillada per la Constitució de 1978 li poden aplicar les
paraules que Giuseppe Tomasi di Lampedusa, en la seua obra El
gatopardo, posa en la veu d´un dels seus personatges: «Si volem que tot
seguisca com està, cal que tot canvie. Una d´aqueixes batalles en què
es lluita fins que tot queda com va estar. No voleu destruir-nos a
nosaltres, els vostres pares. Voleu només ocupar el nostre lloc. Perquè
tot reste tal qual. Tal qual, en el fons: tan sols una imperceptible
substitució de castes».

I ara, quan els ous de la serp que no es varen esclafar
s´obren, quan la dreta espanyola, embogida d´èxit per la seua immunitat
històrica, perd les formes, és quan, ara de nou, els demòcrates
valencians i també amb els espanyols respectuosos amb la nostra
sobirania valenciana, hem de tornar a eixir al carrer, tancant el
parèntesi que es va obrir el 1978.

Caldrà mirar de nou l´Europa democràtica, la de l´ètica
republicana, la social que va saber dir no a una constitució europea
neoliberal, perquè ella ensems amb els demòcrates d´ací, aconseguim
allò que el franquisme i els seus successors ens van furtar. Caldrà dir
a aquesta Europa republicana: «La nostra monarquia, la dels borbons,
l´escollida per Franco… és incompatible amb la vostra ètica
republicana. Cal que ens ajudeu: als demòcrates, als republicans. Cal
que intervingueu, perquè la nostra democràcia no està homologada a la
UE. Volem ser part de l´Europa democràtica i d´ètica republicana. Volem
les repúbliques de pobles lliures i en pau dins d´una Europa de tots».

*President de l´ACR Constantí Llombart