Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
10 d'agost de 2007
5 comentaris
Santa Missa i Església valenciana
Com moltes altres vegades abans de ser bisbe, tinguérem ocasió d’assistir a la missa en honor al Crist de la Fe celebrada pel bisbe auxiliar de València, N’Enrique Benavent Vidal dimarts a la parròquia de Sant Joan Baptista de Benicolet (La Vall d’Albaida). Bé fins ací no té res de particular perquè queda dins del que són actes personals (i de fe) de les persones. Però si ho duc a un apunt és per que la llengua en què se celebrà la missa fou la del poble, el nostre estimadíssim valencià. Quin gaudi poder escoltar de boca d’un bisbe les diverses parts de la Missa en la llengua del teu poble! Sols es proclamà l’Evangeli en llengua castellana (i ho féu el capellà de Castelló de les Gerres, fill del poble de Beniatjar). La resta (inclosos cants) tot fou en valencià: com hauria de ser si el nostre País fóra un país normal i normalitzat.
Pel que fa als cants, haig de dir que s’interpretà la Missa d’ANGELIS (en llatí), alternant amb algun cant en valencià. Quina sort que tenen aquells que escolten els seus bisbes, els seus capellans, els seus frares parlant la llengua del poble. Tan difícil és que ací passe això algun dia? Espere que, amb el canvi d’arquebisbe, l’Església valenciana faça allò que no ha fet i en el que hauria d’haver estat capdavantera. De bisbes preparats (i a més valencians) n’hi ha. Que Déu ens escolte.
P.S.: Sols vull dir que el trellat en persones d’Església no sol abundar per ací baix. Però de tant en tant te’n trobes algun que en té moltíssim: és el cas del bisbe Enric Benavent Vidal.
Pel que fa als cants, haig de dir que s’interpretà la Missa d’ANGELIS (en llatí), alternant amb algun cant en valencià. Quina sort que tenen aquells que escolten els seus bisbes, els seus capellans, els seus frares parlant la llengua del poble. Tan difícil és que ací passe això algun dia? Espere que, amb el canvi d’arquebisbe, l’Església valenciana faça allò que no ha fet i en el que hauria d’haver estat capdavantera. De bisbes preparats (i a més valencians) n’hi ha. Que Déu ens escolte.
P.S.: Sols vull dir que el trellat en persones d’Església no sol abundar per ací baix. Però de tant en tant te’n trobes algun que en té moltíssim: és el cas del bisbe Enric Benavent Vidal.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una molt bona notícia. De fet, ja hi ha textos litúrgics aprovats per totes les diòcesis valencianes (el Llibre del Poble de Déu, de Riutort), però no coneixen cap ús oficial. Per altra banda, sembla que l’AVL ha conclós recentment la seua proposta de Missal valencià i segur que molt prompte en veiem la fumarola blanca des de Roma.
Quant a la fórmula escollida per mossén Benavent, trobe que és la més intel·ligent, atés que tant pels textos normatius, com per una qüestió d’elegància, la missa òptima és la llatina, amb l’evangeli i l’homilia en valencià. Els càntics, per tradició eclesiàstica, m’agraden més en llatí o en grec, però alternar-los amb d’altres en valencià em sembla també molt bé. A vore si n’aprenem a Ontinyent.
Àngel, espere que no siga un sacrilegi el que vaig a dir-te, però visca la mare que t’ha parit! Sé que pot semblar un prejudici barroer per la meua banda, però no he conegut mai cap religiós que tinguera sensibilitat per la nostra cultura i la nostra llengua (llevant de Paco Muñoz) i pensava que senzillament no existien eixe tipus de persones. Una abraçada ben forta!
A vore, gràcies pel que em dius, Pau. Però crec que dius més del que em meresc… però bé. Ah, hi ha molta gent (no tanta com voldríem dins l’Església) que pensa igual que jo: ahi tens els Capellans del Dissabte, els que duen la revista Saó, algun que altre membre d’ordcs religiosos que ho tenen molt clar (ara pense en el pare Faus, escolapi, el capellà Antoni Sanxis (ja jublitat), etc.
I pel que fa a Guillem, compartesc el que dius… i una coseta: la missa fou íntegrament en valencià (tret de la lectura de l’Evangeli -castellà- i els cants que vingué a ser la Missa d’Angelis amb càntics en valencià). Bona nit… i gràcies per llegir-me…
Àngel
No sé si arribarem a veure la nostra jerarquia com Déu mana. Com hem escrit, tu i jo, manta vegades. A força d’espentar-nos ens han fet quasi fora dee les esglésies. I després entres a l’Arquebisbat i no sents capa altra cosa que valencià. Fins i tot l’altre dia Ramon Arnau va intervindre en Canal 9.
Cosas vederes !
Algún dia vos expliccaré la batussa que vaig tindre amb Dom Joaquim Mestre (fill de Petra -ses Illes), que a.c.s., per a poder casar-me a la Seu en valencià.
Una batalla, tu !
PS: com dic sempre: HO ACOSEGUIREM SEGUR !
Però costarà (i això ho amague), hehhehe