Tal dia com avui, fa nou anys, cap a les 12:30h moria a casa mon pare. Sembla que fou ahir quan el meu cunyat em telefonava a l’institut per tal de dir-me que mon pare estava acabant. Deixí tot el que estava fent i cap a casa… I, després de quasi set anys, víctima d’un ictus, ens deixava.
Mentre aquest bloc estiga operatiu l’apunt d’avui el dedicaré a la memòria de mon pare. Cada dia el recorde però molt més avui.
“He viscut una vida plena de problemas, però no són res comparat amb els problemes que hagué d’afrontar mon pare per tal d’aconseguir que ma vida començara. (Bartrand Hubbard).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!