LA VIA SÀNSCRITA

L’interès que sempre ha despertat el Bahagavad Gita – un intens poema de 700 estrofes que forma part de la gegantina obra èpica Mahabharata – respon probablement a que combina una lluminosa espiritualitat universal amb una proposta filosòfica personalista que dona sentit immediat a l’activitat individual.

Els seus divuit capítols transcriuen el diàleg entre el guerrer Arjuna i el déu Krishna, avatar del principi benèfic del Cosmos, divinitzat al seu torn amb el nom de Vishnu.

La conversa entre l’heroi i la divinitat explora els principals topants  de la doctrina sobre el coneixement, el deure, l’acció i la resta d’idees-força de les creences hinduistes.

…………………………………………………………

La selecció de les estrofes versionades a partir d’aquí pretén oferir una breu panoràmica del segon capítol del Bhagavad Gita, que resumeix els eixos essencials de l’obra.

Precedeixen cada text unes notes que el contextualitzen i n’aclareixen els termes menys comuns.

…………………………………………………………….

Arjuna, angoixat i dubitatiu per haver d’enfrontar-se en combat mortal a membres de la seva pròpia família, s’adreça aKrishna que l’acompanya en la batalla:

El meu cor se sent feble i trist i la meva ment no em diu quin és el meu deure. Et pregunto què és millor. Sóc el teu deixeble. M’he lliurat a tu. Instrueix-me! (BG 2.7)

 

Krishna recorda a Arjuna que el deure d’un guerrer (o kshatriya) és combatre en les guerres justes, com la plantejada en aquesta ocasió. Incomplir el propi deure (o dharma) – sigui quina sigui la situació a la que cal fer front – és l’error més greu:

Tingues sempre present el teu deure i no vacil·lis. No hi ha res més legítim per a un kshatriya que una guerra justa. (BG 2.31)

 

L’acompliment del propi deure requereix concentrar-se en aquest objectiu, malgrat les dificultats, diu la divinitat al guerrer. Per a reforçar la seva determinació, Krishna recorda a Arjuna quin és el seu llinatge:

Aquest camí avança en una única direcció, descendent de Kuru. Els pensaments dels qui no tenen aquest propòsit són incomptables i es dispersen en tots els sentits. (BG 2.41)

 

L’acompliment del propi deure es manifesta en cada acció, ja que n’és tant sols una conseqüència. Dhanañjaya és un dels sobrenoms d’Arjuna; vol dir “afortunat”:

Cada acció és, per ella mateixa, inferior a la intenció de dur-la a terme amb l’únic propòsit de ser fidel al propi deure. Busca recer, Dhanañjaya, en aquesta unitat de pensament. Mereixedors de compassió són els qui actuen moguts per la consecució d’uns resultats concrets. (BG 2.49)

 

Krishna posa exemples de l’entorn quotidià d’Arjuna per a aclarir el sentit del es seves paraules:

Qui retira els seus sentits del que l’envolta, com fa la tortuga quan amaga els seus membres, té la ment estable. (BG 2.58)

 

Els resultats immediats de la concentració són la serenitat i l’absència de patiments:

En un estat de serenitat, cessen tots els sofriments, perquè en una ment en calma es fixa aviat la unitat de pensament. (BG 2.65)

 

La lucidesa i la pau interior reclamades per Arjuna a l’inici del capítol culminen el procés de fidelitat a un mateix i de concentració mental descrit per les respostes de Krishna:

La persona auto-controlada està desperta quan és de nit per a la resta dels éssers, de la mateixa manera que és de nit per al savi quan els altres semblen desperts. (BG 2.69)

………………………………………………………………..

El Bjhagavad Gita continua durant setze capítols més. Estrofa rere estrofa, proposa a cada lector el seu propi camí personal cap a l’auto-coneixement i l’acció plena.

Com en qualsevol altra bona lectura, la decisió de seguir-lo o no ja és, per ella mateixa, un viatge enriquidor.