“COM FAIG IOGA, PARLO SÀNSCRIT”

Deixa un comentari

L’optimista afirmació del títol d’aquest article és, bàsicament, vàlida: els practicants de ioga utilitzen un abundant repertori de paraules sànscrites per a referir-se als seus exercicis i, sobretot, a la sòlida base filosòfica que els conté.

Però el sànscrit és una llengua integral, que descriu amb precisió la totalitat de les emocions i especulacions humanes, els fenòmens de la natura i les nostres activitats (ioga inclòs, per cert). I ho fa amb absoluta exactitud, de manera sovint reveladora de nous aspectes i matisos.

Clar que, pels seus orígens, el ioga fa servir paraules sànscrites i, per aquest motiu pot afirmar-se que el sànscrit és la llengua del ioga i, per tant, que qui fa ioga parla sànscrit.

 

TOPANTS

El lèxic sànscrit que utilitza el ioga, els camins pels que avancen els qui trepitgen els seus camins, són d’una precisió terminològica – i topogràfica – absoluta. En un mapa imaginari hi trobaríem panorames i racons d’una riquesa conceptual d’una enorme profunditat. Per exemple:

((Dharma)

La paraula “dharma”, per exemple, a més de ser el fil conductor del Mahabharata, té el sentit de “deure”, però també de virtut, norma o vocació i, fins i tot, de legislació. O, en l’altre extrem del seu pol conceptual, del principi que genera i governa l’Univers. El seu origen és el mot sànscrit “dhri” que vol dir aguantar, mantenir, preservar…

(Iama)

Els iames són els deures recomanats per la filosofia del ioga i descriuen els controls de la conducta necessaris per a una vida ètica. Deriven dels ensenyaments dels Vedes i conformen un codi de comandaments morals en forma de regles. Estan contingut en els Yoga Sutras de Patañjali, una col·lecció d’aforismes sobre la teoria i la pràctica del ioga.

(Jñana-ioga)

La paraula composta “jñana-ioga” – és a dir ioga de la saviesa, del saber, del coneixement, etc. – indica el camí cap al benestar a través de la intuïció directa del Jo, mitjançant l’aplicació constant del discerniment entre el Real i l’Irreal. La ruta transcorre a través de la meditació i d’altres pràctiques d’interiorització.

(Pranayama)

El pranayama és la pràctica – i la ciència – iòguica de centrar-se en la respiració. En sànscrit, prana significa “força vital”, i yama “agafar el control”. Les tècniques de ioga tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana i condueixen a l’increment de les energies vitals.

(Sarvangasana)

Es tracta d’una de les postures bàsiques del ioga ja que el cos descansa de forma invertida sobre les espatlles . La circulació de la sang i la respiració en sentit contrari a l’habitual provoquen la revitalització general del practicant. La paraula és el fruit de la combinació dels termes “sarva” (tot), “anga” (membre) i “asana” (postura).

(Savasana)

El terme prové de “sava”, que literalment vol dir cadàver, i d’”asana” que designa  la postura que l’imita. Mantenir-se estirat a terra, perfectament immòbil i relaxat calma el sistema nerviós, els pensaments i les emocions. Produeix un notable descans.  Normalment es realitza al final de les sessions de ioga.

(Tantra)

La paraula tantra prové de l’arrel sànscrita que significa “teixir” i es refereix a textos, sovint presentats com un diàleg entre un déu i una deessa., que tenen com a objectiu ensenyar que tot és digne del màxim respecte, fins i tot les pràctiques tradicionalment profanes.

 

ARA. AQUÍ

El coneixement a Europa i a Amèrica del sànscrit s’inicia a través dels primers colonitzadors del subcontinent indi per part de comerciants portuguesos i anglesos al segle XVII i l’arribada del ioga a Occident es va produir als darrers anys del segle XIX, concretament als Estats Units, de la mà de Swami Vivekananda.

Avui, tant el sànscrit com el ioga formen part del fons cultural comú a una gran part de la Humanitat i, per als practicants de ioga, aprendre sànscrit és, a més d’un enriquidor viatge intel·lectual, la oportunitat d’aprofundir en els seus exercicis ja que condueix a una millor comprensió d’uns coneixements amb clars beneficis des de tots els punts de vista.

Parlar sànscrit obre la porta a un millor ioga, perquè el sànscrit és, efectivament, la llengua del ioga.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Formació, General, Inici, Ioga, Sànscrit, el 12 de desembre de 2021 per toni-f

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.