LA VIA SÀNSCRITA

Fins i tot les persones que ignoren les tradicions de l’Índia relacionen la paraula om amb la meditació oriental. I és cert; om és una síl·laba pròpia de l’hinduisme, a més de ser-ho també del jainisme i del budisme. La seva popularitat prové dels nostres esquemàtics coneixements sobre les tradicions espirituals índies i sobre el ioga.

Com saben els practicants d’aquesta disciplina, per a pronunciar om correctament es comença amb la a, es continua amb una u i s’acaba amb la m. Una mica d’atenció suplementària fa adonar-se de que el mantra, empès per l’alè, neix a la gola, segueix al vel del paladar i finalitza als llavis.

Segons els textos sagrats, cada una d’aquestes lletres té el seu significat particular. La a simbolitza l’inici de l’univers i l’estat de vigília que permet percebre’l; la u remet a la consciència interior de l’ésser i de la realitat que l’envolta, característica del somni; la m expressa l’estat previ a la manifestació de la realitat, quan es dorm profundament, sense somiar i la paraula sencera representa la totalitat del cosmos, sense distincions entre l’ésser i el no ésser.

En qualsevol cas, amb independència de creences i de doctrines, pronunciar el so om és una experiència profunda i agradable, tranquil·la i poderosa, que connecta, clarament, amb un sentiment de plenitud i de globalitat.