LA VIA SÀNSCRITA

– La pròpia mare és més gran que no pas la Terra i el propi pare més alt que el Cel. La ment va més ràpida que el vent i els pensaments són més nombrosos que l’herba.

I mentre els altres quatre germans pandava continuaven estesos a terra, sense sentits, per nova haver volgut respondre, l’Esperit del Bosc va reprendre el seu llarg interrogatori.

(Aquest nou fragment del “Yaksha Prashna” (*) – un dels episodis didàctics del Mahabharata – segueix instruint sobre els conceptes més bàsics de l’hinduisme i de l’humanisme de tots les contrades i de totes les èpoques.) 

(*) Podeu descarregar-vos l’episodi complet – mai publicat abans en català -, a més de la introducció i les notes corresponents, en format electrònic, al web “amazon.es”. El títol complet de l’ebook és: “Yaksha Prashna. Un episodi del Mahabharata”.

La seva tasca és infinita; la seva fe, inalterable.

Els resultats, aparentment invisibles, reapareixen cada nit.

En la llum, incansables, van i vénen, van i vénen, van i vénen.

La paraula sol anar acompanyada d’un gest de les mans que se situen, palmell contra palmell, davant del pit. Aquest gest – que s’anomena Añjali Mudra o Pranamasana – pot fins i tot substituir la pronunciació de la paraula i es completa sovint amb una lleu inclinació del cap.

El mot està format pel substantiu “namas” – que significa salutació, reverència o inclinació, però també pot voler dir honor a, lloat sigui, etc. – i pel pronom “te”, que té el mateix sentit que el nostre pronom equivalent (és a dir, el pronom feble singular, de segona persona).

Així doncs, namasté significa, simplement, “et saludo” o bé “m’inclino davant teu”, “et faig una reverència”, “t’honoro”, etc.

De tota manera, el seu ús per tota mena de persones i de col·lectivitats ha engrandit el seu significat que inclou en l’actualitat un gran nombre de traduccions, sobretot en la línia de les tradicions hinduistes i budistes.

Algunes d’aquestes traduccions poden ser:
– El Déu (o l’energia) que hi ha en mi saluda el Déu (o l’energia) que hi ha en tu.
– El meu ésser interior beneeix i saluda el teu ésser interior.
– Honoro el lloc on viu en tu tot l’Univers, un lloc d’amor, de veritat i de llum. Sé que quan estàs en aquest lloc dintre teu i jo estic en aquest lloc dintre meu, tu i jo som un.

Però n’hi ha moltes altres.

(Per cert: coneixes alguna altra traducció? La vols compartir amb els altres lectors d’aquest bloc? Pots afegir-la com a comentari a aquesta entrada i amb molt de gust la publicaré.)

Sigui com sigui, fins aviat i (en el sentit que prefereixis)… namasté!

Això va preguntar el Yaksha – l’Esperit del Bosc – a Yudhishthira, el fill gran del rei Pandu.

I el príncep va respondre:

– És Brahman – l’Absolut – qui fa sortir el Sol i els déus estan sempre al seu costat.

– El Dharma – el Destí – fa que es pongui: el Sol viu en la Veritat.

(Aquest diàleg forma part de “Yaksha Prashna” (*), un breu episodi del Mahabharata que posa el lector davant de les preguntes fonamentals del gènere humà: Això explica probablement que el text segueixi despertant avui el mateix interès que sempre ha suscitat.) 

(*) Podeu descarregar-vos l’episodi complet – mai publicat abans en català -, a més de la introducció i les notes corresponents , en format electrónic,  al web “amazon.es”. El títol complet de l’ebook és “Yaksha Prashna. Un episodi del Mahabharata”.