UPANISHADS: ON ÉS LA LLUM?

Deixa un comentari

(ALESHORES)

Som al segle VII aC, a l’Índia.

Els valors de la civilització vèdica ja no corresponen a les maneres de viure de la societat. Els ferotges pastors transhumants, arribats fa milers d’anys des de les estepes de l’Àsia Central, s’han convertit en agricultors, en ramaders i fins i tot, urbanitzats, en comerciants i en artesans. I s’han assimilat amb els habitants autòctons.

Però el seu politeisme de base naturalista s’ha mantingut pràcticament igual i, com els fidels són lluny del sentit primer dels himnes vèdics, les funcions sacerdotals dels bramans han esdevingut preeminents. Els cal aclarir el significat dels textos, interpretar-los, traduir-los als nous temps.  El que després serà identificat com a literatura vèdica ha afegit als quatre primers Vedes (el Rig, el Yajur, l’Atharva i el Sama), els Brahmanes que els expliquen, i els Aranyakes (o Llibres del Bosc), que hi aprofundeixen.

Malgrat aquests intents de continuïtat, l’evolució ha estat insuficient. Hi ha massa distància entre les preguntes vives dels creients i les mecàniques i repetitives respostes de la tradició bramànica.  Cal anar més enllà.

(CIMS)

Per a superar la nova situació han sorgit, refusant les doctrines establertes, i quasi bé simultàniament, el jainisme i el budisme. Des de dins del bramanisme, el desenvolupament dels Aranyakes ha cristal·litzat en nous corrents que pretenen atendre els anhels de la societat.

Els textos que exploren la nova societat s’anomenen “upanishads” i aquesta denominació confirma la voluntat de comprensió que, de fet, expressen. La paraula upanishad és un mot compost, format per “upa” (als peus) i “nishat” (seure a sota), que denota clarament el contacte entre qui escolta i qui explica. Sense intermediaris.

Uns versos d’una de les primeres d’aquestes obres deixen clara la insatisfacció de partida i quina es desitja que sigui la resposta:

De l’error, porta’ns a la Veritat,
de la foscor, porta’ns a la Llum,
de la mort, porta’ns a l’Eternitat.
(Brihadaranyaka Upanishad)

Els nous textos desenvolupen reflexions i doctrines metafísiques, espirituals i filosòfiques molt diverses, que preludien l’Hinduisme i que continuen, ara, tant actuals com sempre. A més, els upanishads s’agrupen amb el nom col·lectiu de Vedanta, és a dir la fi (anta) dels vedes, dels que són la culminació.

CIM PER AL BLOC

Els més antics, anteriors a l’aparició de l’escriptura a l’Índia, són transmesos oralment fins ser fixats, probablement cap al segle III aC, de manera definitiva. I se n’escriuen d’altres. Al final del procés, conformen un  corpus de 108 upanishads d’acceptació general, malgrat que el seu nombre pot considerar-se major si no s’és gaire estricte ni partidari de l’ortodòxia.

Sigui com sigui, s’ha convingut en resumir-los en quatre “mahavakyas” (maha: gran; vakya: frase) que, tot centrant l’atenció en l’eix Brahman-Atman, és a dir, en l’emmirallament entre l’Absolut i l’essència individual, condensen les noves mirades creences:

– prajñanam brahma (Brahman és el Coneixement)
(Aitareya Upanishad)

– ayam atma brahma (Sóc l’essència individual, que és Brahman)
(Mandukya Upanishad)

– tat tvam asi (Tu ets això)
(Chandogya Upanishad)

– aham brahmasmi (Jo sóc Brahman)
(Brihadaranyaka Upanishad)

(CAMINS)

Els nous camins ja són oberts. Comença una nova manera de veure, de cercar, d’anar més enllà.

A Occident, la primera edició dels Upanishads va fer-se en llatí, a França, a primers del segle XIX. Va seguir-la immediatament una traducció parcial en anglès. La versió en alemany va publicar-se a mitjans del mateix segle. L’obra va acabar d’incorporar-se al nostre fons cultural quan l’hindòleg i fundador de la mitologia comparada Max Müller va fer-ne una edició en anglès pocs anys després.

Però la sistematització dels intemporals principis upanishàdics va venir de la mà de Schopenhauer, que els qualificava de “fruit de la més elevada saviesa humana” i va incloure’n els conceptes bàsics a “El món com a voluntat i representació”. Després, altres filòsofs, com el també alemany Schelling o els nord-americans Emerson i Thoreau, van continuar-ne els comentaris i els reconeixements. Al segle XX, personalitats tant diverses com T. S. Eliot, a “The Waste Land”, o el Premi Nobel de Física del 1933 Erwin Schrödinger, són alguns exemples d’intel·lectuals captivats pels Upanishads.

Entre nosaltres, hem de referir-nos òbviament a l’imprescindible Joan Mascaró. El seu llibre “Els Upanishads” ens enriqueix amb una extensa presentació de les obres i amb la traducció en la seva línia d’absoluta excel·lència d’una selecció dels textos més representatius.

Les vies cap a la Veritat, La Llum i l’Eternitat conviden a la lectura. I a la descoberta.

(QUÈ HI HA MÉS ENLLÀ DE L’HORITZÓ?)

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Hinduisme, Inici, Literatura vèdica el 17 de març de 2015 per toni-f