EL NOI, L’HEROI, EL MITE… ÉS A DIR, LA LITERATURA
Deixa un comentariUn minúscul tast d’aquest festí literari és l’episodi que descriu la mort d’Abhimanyu, un noi de setze anys, fill del gran heroi Arjuna, que combina sàviament tres estils narratius (*).
Al llarg de setze capítols i de més de quatre-centes estrofes, amb un llenguatge discursiu i precís, de combat en combat, l’adolescent es va transformant en un heroi de dimensions èpiques.
Quan un grup d’enemics l’envolta i el xicot. colpit per una maça, cau sense sentits, el ritme narratiu canvia i enuncia, lacònicament, que:
Així doncs, un de sol va ser mort per molts en la batalla.
Es produeix aleshores un nou salt estilístic. Una seqüència de símils descriuen el cadàver del noi:
– Com un elefant salvatge mort pels caçadors.
– Com un foc d’estiu extingit després d’haver cremat una boscúria.
– Com una tempesta amainada un cop la seva fúria ha escapçat un munt d’arbres.
– Com el sol a punt de pondre’s després de que els seus rajos hagin abrusat els exèrcits dels Bharata.
Aquestes peculiars exèquies van més enllà de convertir l’adolescent en heroi: en equiparar-lo a éssers i fenòmens naturals, aparentment invencibles però finalment derrotats, l’eleven fins a l’olimp dels símbols.
Una vegada més, el Mahabharata, en aquesta ocasió per mitjà de tres estils literaris distints – primer discursiu, concís després, finalment expositiu – converteix un simple personatge en símbol i un enfrontament bèl·lic més aviat anecdòtic en un conflicte intemporal.
No és això la Literatura?
No és aquesta capacitat de desvetllar l’essència que hi ha en cada fet el que confirma el Mahabharata com una de les claus de volta del Cultura Universal?
(*) L’esdeveniment és narrat a l’Abhimanyu-badha parva – és a dir el Llibre (parva) de la caiguda (així es pot traduir “badha”, en aquest context) d’Abhimanyu -. que forma part, al seu torn, del Drona Parva, el setè dels divuit llibres que conformen el Mahabharata.