ALGUNES ESPURNES DEL BHAGAVAD GITA PER ALS TEMPS QUE SOM

Deixa un comentari

Quan algú renuncia a fer el que cal per temença o por a les dificultats es deixa conduir pels seus propis límits. 18.8

La intel·ligència procedeix de la serenitat: entén quan actuar i quan no, què cal fer i què no, què causa temor i què no, què és la dependència i què l’alliberament. 18.30

La precipitació porta a percebre incorrectament què cal fer, quina és l’acció correcta i quina no ho és. 18.31

Les decisions preses en la foscor dels pensaments perceben els errors com encerts i tot ho jutja a l’inrevés.18.32

Cal persistir en la pròpia comesa encara que no condueixi a l’èxit immediat. Totes les empreses es veuen afectades per incorreccions com el fum que sempre acompanya el foc.18.48

Quan algú medita en la calma i el silenci, quan els seus pensaments i les seves paraules són en pau, quan la seva decisió és la llibertat i actua sense egoisme ni ostentació, serè d’esperit, no sent ni angúnies ni temors. 18.52 i 53

Si creus que no cal combatre, la teva decisió no tindrà cap sentit. La teva naturalesa t’hi portarà.18.59

Encoratjat per la teva pròpia tasca, que sorgeix de la teva naturalesa, inevitablement faràs el que cal fer, malgrat que dubtis d’avançar.18.60

Has escoltat aquestes paraules amb atenció concentrada? Han marxat els teus dubtes? 18.72

Els dubtes han desaparegut i gràcies a les teves paraules he recuperat el seny. La incertesa ha marxat. Faré com dius.18.73

SÍNTESI

Així com el Bhagavad Gita és sovint anomenat “la síntesi de l’Hinduisme”, el seu divuitè capítol podria ser conegut com “la síntesi del Gita” ja que, en setanta-vuit estrofes, ens porta l’essencial de tot el recull.

N’he extret els textos que semblen més adients per als temps que som.

Aquesta entrada s'ha publicat en Bhagavad Gita, Hinduisme, Trajectes clars el 15 de març de 2021 per toni-f