Nova veïna

Deixa un comentari
Gràcil, menuda,
amb la pols de mil camins sobre les ales,
acabada d’arribar,
passeja, encara encuriosida,
per la breu pineda de la Plaça.

Des de més enllà del Bòsfor,
de paisatge en paisatge,
la tórtora ha trobat,
finalment,
l’Arcàdica Babel.

Benvinguda a Gràcia!

(Per a Jordi Altarriba)

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 23 d'abril de 2014 per toni-f

BHAGAVAD GITA. EL LLIBRE QUE LLEGIA GANDHI

Deixa un comentari
Tot lector de Gandhi es troba sovint amb aquesta cita literal de les seves paraules:Quan els dubtes em persegueixen i les decepcions em miren fixament, quan no veig ni un bri d’esperança a l’horitzó, em dirigeixo al Bhagavad Gita i sempre hi trobo un vers que en consola.

Aleshores començo a somriure enmig de la tristesa.

Després, a mesura que la seva lectura continua, les freqüents referències al Bhagavad Gita confirmen la predilecció del Mahatma per aquesta petita obra mestra sobre el comportament ètic que, feliçment, el sànscrit ens ha llegat.

A la seva pròpia autobiografia, Gandhi explica com el poema es va convertir en el seu llibre de capçalera. Per a il·lustrar com el recull el va ajudar en diversos moments crucials, en reprodueix tres estrofes del segon capítol i una del tercer (3.35).

Aquesta darrera exhorta a acomplir el propi deure. Les anteriors mostren el camí per a dur a terme accions desinteressades i arribar a la plenitud:

Els plaers dels sentits es dilueixen quan se’ls abandona,
però el desig continua.
Ara bé, fins i tot el desig desapareix
per a qui ha vist l’Absolut.
2.59

En qui pensa en els objectes dels sentits
sorgeix l’atracció cap a ells;
l’atracció crea desig
i del desig neix la còlera.
La còlera porta a l’error
i l’error a la incapacitat de raonar;
la incapacitat de raonar
condueix a la mort.
2.62-63

Altres comentaris de Gandhi confirmen que la seva relació amb el Bhagavad Gita era especialment estreta i insistia en que es tractava del seu “diccionari d’ús quotidià”, de la seva “infal·lible guia de conducta”.

Els elogis de Gandhi s’afegeixen a les lloances de personalitats de tot el món: Huxley, Oppenheimer, Thoreau, Hesse, Einstein… El Bhagavad Gita – que inclou, a més, fragments d’una gran bellesa poètica i una síntesi de les filosofies hinduistes – és una lectura altament recomanable, potser, fins i tot, imprescindible. (*)

(*) Com ja va ser anunciat fa uns dies, compartir algunes de les estrofes del Bhagavad Gita partint de la lectura que en fa el Mahatma és l’objectiu de la xerrada pública organitzada a “La Violeta de Gràcia” (Maspons, 6, Barcelona) el proper dimecres 9 d’abril a les 7 del vespre. Tothom hi és convidat.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Bhagavad Gita el 2 d'abril de 2014 per toni-f