COM SER ESTIMAT, RIC I FELIÇ SEGONS EL MAHABHARATA (Yaksha Prashna 3)

Deixa un comentari
Aquell dia, en mig dels boscos de l’Índia, a la vora del màgic estanyol, el Yaksha va plantejar nous enigmes, precisos i profunds:
– A què cal renunciar per a ser estimat?
– I per a evitar les penes?
– Què cal abandonar per a esdevenir ric?
– I per a ser feliç?
I el Príncep, amb l’esperança de que els seus quatre germans tornessin a la vida, no dubtà en donar les respostes correctes:

– L’orgull de les persones altives fa que els altres se n’allunyin.
– Per a evitar les penes cal deixar la còlera de banda.
– Abandonar els desitjos porta a la riquesa.
– Per a ser feliç cal renunciar a l’avarícia.

Però – com recullen les pàgines del gran poema de l’èpica sànscrita – les preguntes van seguir i seguir.

I les respostes de Yudhishthira també van continuar…

(Aquest text és un fragment de “Yaksha Prashna”, un episodi de la gran obra èpica Mahabharata, que explica com superar tota mena de situacions quotidianes en totes les èpoques i circumstàncies. Es tracta d’una obra amena i útil pera tothom, en qualsevol moment. Podeu descarregar-ne una versió electrònica al web “amazon.es” amb el nom “Yaksha Prashna, un episodi del Mahabharata”. Trobareu més articles sobre el llibre a la secció “Yaksha Prashna” d’aquest bloc.)

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Trajectes clars, Yaksha Prashna el 14 d'agost de 2012 per toni-f

KRISHNA. DES DE SEMPRE, A TOTES LES CRUÏLLES

Deixa un comentari
Nascut, com Jesucrist, sense intervenció masculina (personatge amb qui comparteix, per cert, molts altres paral·lelismes biogràfics) i mort a causa d’una sageta clavada al peu, com Aquil·les, el llegendari heroi grec, Krishna és considerat una de les reencarnacions de Vishnu, el déu preservador de la tríada hindú.

El seu nom – que, en sànscrit, significa negre i també blau fosc – figura amb profusió al Mahabharata, on la seva presència resulta essencial per al desenvolupament de la gegantina història i és l’interlocutor d’Arjuna en el famós diàleg que recull el Bhagavad Gita. Però apareix ja abans, al propi Rigveda, el primer text poètic conservat en una llengua indoeuropea, i continua després en alguns tractats doctrinals, esdevé popular en la literatura i en la cultura de l’Índia i és l’eix de nombroses pràctiques espirituals de tots els temps, inclosos els actuals.

La seva vida, que té com a un dels seus primers episodis la pastura de vaques, és plena d’actes de bondat, de valentia i de saviesa: heroic destructor de monstres demoníacs, príncep que recupera el seu reialme, rei amic de reis, marit de 16.100 donzelles que allibera del diable que les havia segrestat, espòs també de vuit avatars de Lakshmi, la dona de Vishnu, i pare d’una nombrosa nissaga. La seva mort té diferents versions segons les tradicions i marca, d’acord amb altres doctrines, l’inici de la Kali Yuga, l’era en la qual estem vivint.

En qualsevol cas, la seva vigència literària i espiritual es manté ben viva arreu. Proclamat per alguns presència permanent de la bondat a la Terra o bé que apareix, una i altra vegada, quan la seva vinguda esdevé indispensable per a restablir la pau i la justícia, Krishna roman a través de les èpoques i acumula nous matisos i atributs segons els successius punts de vista des dels que és recuperat, observat, interpretat i descrit.

Com altres personatges històrics, literaris, llegendaris i espirituals de la cultura sànscrita (i també de la grecollatina, de l’eslava, de la semítica i d’altres) la seva biografia i els seus ensenyaments són fites que anem trobant al llarg dels camins de la nostra geografia personal. 

Aquesta entrada s'ha publicat en Hinduisme el 6 d'agost de 2012 per toni-f