CHANAKYA (O ELS CONSELLS D’UN MAQUIAVEL INDI DEL SEGLE IV AC)

Deixa un comentari
La cultura sànscrita acull i genera tota mena de disciplines impulsades per tot tipus de personalitats.Una de les més fascinants és un professor d’economia i de ciències polítiques de l’antiga universitat de Taxila, a l’actual Panjab (Pakistan), anomenat Chanakya. Va viure, molt probablement, entre el 350 i el 283 aC i continua despertant l’interès dels estudiosos.

Conseller dels dos primers emperadors de l’imperi Maurya – que es va estendre pel subcontinent indi entre el 322 i el 185 aC -, ens ha deixat dues grans obres. Per una banda, l’Arthashastra, un tractat de política econòmica i d’estratègia política (artha: riquesa, etc.; shastra: teoria, ciència…) i, per l’altra, el Neetishastra que tracta sobre la forma ideal de vida (en aquest context, neeti por ser traduït per saviesa política).

També ens n’ha arribat un recull de 455 consells que mostren un viu interès per la condició humana, una admirable capacitat d’observació i també, sovint, un xic d’humor.

Heus aquí una brevíssima mostra:

– És millor no tenir rei a tenir-ne un de dolent.
– El perfum de les flors es difon en la direcció del vent; la bondat viatja en totes direccions.
– Una vegada hagis començat una tasca, no temis el fracàs i no l’abandonis. Qui treballa amb determinació aconsegueix la felicitat.
– Els llibres són tant útils als beneits com els miralls als cecs.
No revelis els teus pensaments fins al moment de posar-los en pràctica i amaga’ls amb la ferma voluntat de portar-los a terme.
– Qui viu al nostre cor està a prop fins i tot en la llunyania, però qui no hi està és lluny malgrat que el tinguem al costat.
– No et preocupis pel passat ni t’amoïnis pel futur. El savi només s’ocupa del present.
– La serp, el rei, el tigre, l’abella, el nen petit, el gos d’un altre i el boig… cap d’aquests set ha de ser despertat quan dorm. 

Més enllà de les creences i dels costums que denoten alguns aquests aforismes, la seva utilitat (i el mig-somriure que amb freqüència desperten) continua tant vàlida avui com fa vint-i-cinc segles.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura sànscrita, Trajectes clars el 20 de novembre de 2013 per toni-f