Chào ông Viêt Nam

És una ciutat calorosa, humida, amb un tràfic ensordidor de les milers de motocicletes. Durant els díes que vaig ser-hi no vaig veure el sol, cobert per unes brumes constants, però ….. veus la gent somrient; passeges per els parcs i la vorera dels diferents llacs; veus la gent gran com tranquil.lament juguen als escacs; les dónes amunt i avall tractant de vendre els seus productes; llegir un llibre dins el recinte del Temple de la Literatura o senzilamment badant, és tot un plaer; seure en un carrer qualsevol del barri vell sota l’ombra impagable dels arbres, i mirar, observar.
Què us sembla aquest hotel de tres estrelles situat al carrer Hàng Duong del barri vell ??
”’N’hi han un munt d’hotelets en aquest barri, la majoria de dues estrelles, però comfortables. Una habitació doble pot costar de 15 a 40 Euros per dia, esmorzar inclòs. Tal com vaig escriure en un altre post, es preferible reservar habitacions del darrera i estalviar-te el soroll del matí. No oblideu que els vietnamites ja surten al carrer a les cinc de la matinada amb les seves motocicletes, bicicletes o corrent per anar a fer els exercicis gimnàstis del matí al parc; les dones dels pobles del voltant ja van arribant amb tot el que porten per vendre; els preparatius per cuinar el pho ja comencen.
Recomano de fer aquesta activitat algún dels díes de la vostra estada a Hà Nôi; anar al parc del Llac Hom Kien, fer els exercicis com la resta de la gent; seure al carrer i menjar un pho i tornar a l’hotel per preparar el dia.
I ….. tornar a esmorzar a l’hotel! O prendre un gelat deliciós a la gelateria ‘Fanny’, davant mateix del llac.

Definitivament és una ciutat-poble-rural de més de tres mil.lions d’habitants, amb moltes mancances, però amb un encís molt especial. Durant molts anys la cultura de l’arròs li guanyava al Riu Roig i podíen salvaguardar-se de les inundacions peròdiques del riu; ara amb aquest creixement de població i noves edificacions ho ténen més difícil.
Però la gent té molta empenta i saben que a poc a poc sense presses aconseguiràn un benestar social per a tothom.

De tota la gent amb la que vaig parlar, em van donar unes sensacions optimistes, alegres i sempre acabàven dient el mateix : ‘Quan bebem un got d’aigua s’ha de recordar on és la font’. Les arrels les ténen molt ben assumides.

No tinc més informacions fidedignes per conèixer veritablement aquesta Ciutat, aquest país. Hauría d’anar a viure durant un any i ser una ciutadana més, i deixar de ser turista.

”’