Oi?

Encara no hem entrat en campanya i la magnitud de la mentida, la manipulació i la tergiversació ja es multiplica per molt. I això que venim de ben amunt. Com hem de valorar, si no, el relat que ha construït la jutgessa Lamela, amb el concurs inestimable del fiscal Maza, casualment ara traspassat? D’aicò parlava el mail obert d’aquest dilluns. Per anar a raure a una conclusió antiga, però no pèr això menys contundent i vigent: l’única manera d’abordar un debat polític és fent política. I deixar-lo en mans de la justícia hauria de ser —diguem-ho, va— fins i tot un delicte. D’omissió, si voleu.

(més…)

En començo a estar sofregit. Ja es veia venir, però no per això és menys irritant. Que si l’agència europea del medicament se n’ha enfugit de Barcelona per culpa dels independentistes, que si ha estat per culpa dels centcinquantaunistes. […]

(més…)

Vivim una lluita que és feta, especialment, de paraules. I massa sovint les petites victòries, i per tant la percepció que el balanç et va a favor o en contra, provenen de l’èxit dels conceptes que es llancen al vol. Ara mateix, trobo que sentim massa vegades la paraula fractura: ens l’han etzibada ells, i si l’acceptem sense discutir-la també decantem la balança a favor seu. Què n’hem de dir, de la pretesa fractura social? Al mail obert d’aquesta setmana jo proposo, per exemple, això: […]

(més…)

El meu mail obert d’aquest dilluns deia això. Després de tot el que ha passat només en quatre dies, i en espera de tot el que passarà, singularment entre avui i demà, m’hi ratifico, hi persisteixo, el signo i no em resigno. Sense por. Amb orgull i amb dignitat.

(més…)