L'Hereu Riera

De final!
Per sisè any consecutiu, el Real Madrid Clu de Fúmbol s’ha quedat a l’avantsala de la final de la Copa d’Europa, la seva obsessiva Novena (o era “la Décima”?…, potser m’he descomptat), que per a més inri aquest any es disputarà al seu estadi, al Santiago Bernabeu, el coliseu de Chamartín, a Madrid, i amb sense la participació de l’equip amfitrió, hay que joderse!!
Tot estava preparat per a la gran festa, aquesta nit passada. Els jugadors es mostraven confiats, per no dir sobrats (“Ganaremos 3 a 0”, declarava un somrient Sergio Ramos a la portada d’un dels diaris politicoesportius de la capital castellana, en l’edició del día de autos), i es veia venir un paseo militar de la piconadora blanca, i ja no diguem quan, ja amb el partit en marxa, tot just al minut 5 o 6 el megacrack Cretino Ronaldo va i fa un gol rapidíssim per sota les cames del bo d’en Lloris, el porter del Lió.
Hi havia esperança, a Chamartín, i no una, sinó dues: la de jugadors i públic en la victòria -ràpida, neta i contundent, com una feina del Senyor Llop de la pel.li d’en Tarantino-, i l’altra, la presidenta de la Comunidad i superamiga dels toros, Esperanza Aguirre, que per variar va decidir sortir a xupar càmera, en aquesta magnífica ocasió al costat del president del Club, Florentino el del Talonario.
En la prèvia del partit, un aficionat madridista deia als micròfons de RAC1 que “como en Europa no hay villarato“, doncs que guanyarien segur, i va dir també això altre, sobre el pròxim partit del Barça a la mateixa eliminatòria: “Equipo extranjero por equipo extranjero, prefiero que gane el Stuttgart”… Clar que sí, mindundi: tu sí que ho tens clar, i no com altres…!!
Va passar, però, que precisament perquè “a Europa no hi ha villarato” (que a Espanya rima amb “liderato”), el Real Madrid va haver de lluitar onze contra onze, i aquell equipet que a la primera part semblava més mort que viu i que semblava un gatet, a la segona es va despertar i va resultar que era un gros lleó i va jugar com un equipàs, i l’esgarrapada va ser descomunal: un gol a la porta de l’imbatible Casillas, que podrien haver sigut més i que, sumat al solitari gol local de l’anada a Lió, deixa novament l’equip del Villarat a la cuneta, descompuesto y sin novia, i amb un trist liderat a la lliga que li pot durar tota la resta de campionat, segurament patint molt, amb el Barça estalonant-lo, o qui sap si només fins diumenge que ve…
Allò que tenim clar és que d’aquí endavant (i compte, a veure què passa a la final del Bernabeu: qui la jugarà i qui acabarà guanyant-la…!) la barcelonitis de la Casa Blanca madrilenya pot ser realment de campionat.

Llegeixo al Facebook aquesta pastilla:
«Diogo Kotscho, l’assessor de Kaká [jugador que va ser substituït una vegada més entre xiulets, cap al final del partit, i canviat pel veterà Raúl, que va entrar al camp entre els aplaudiments de la parròquia blanca], ha penjat aquest tweet fa dues hores: “Tecnico covarde sempre tira um jogador cobrado para tentar o foco de propria incompetencia…”, i la dona del jugador, Carol Celico (Cacelico, al Twitter) l’ha retwitteat!!! Madrid se brûle!!!».
I al cap d’un moment, una mica més avall, hi trobo una invitació a afegir-me al grup “La Quarta arribarà al Bernabéu!!!!”, però em sembla que no m’hi apuntaré pas, perquè no m’agrada fer estelles de l’arbre caigut…

Abans d’acabar, però, permeteu-me unes preguntetes al vent nocturn de març:
—Quants telediarios li queden al tècnic xilè del Real Madrid, després de la desfeta d’ahir? (I quant li pagaran d’indemnització?, i amb quins calés?)
—Quant val cada gol dels que fa Cristiano Ronaldo?
—Es mantindrà el buen rollito i l’esperit d’equip del RM (equiparable al dels jugadors del Barça i igual d’espontani), després de la Catàstrofe?
—Si el Barça és un equip espanyol, com el Real Madrid, ¿com és que els jugadors del Real Madrid porten impresa a la camiseta una bandereta espanyola, en comptes de la bandera de la Comunidad, com fa el Barça, que llueix la bandera de la Comunitat de Catalunya i no pas l’espanyola?