L'Hereu Riera

De cara a les pròximes eleccions del 28-N, el nostre Partit proposa el següent

Programa de 10 punts:

1.– Reforma de la llei hereditària: tothom, homes i dones, tindrà dret a heretar, indiscriminadament, pel sol fet d’haver nascut com a ciutadans del nostre país.

2.— Tothom tindrà dret a la propietat, i a acumular tants béns com pugui i/o desitgi; però la durada de la propietat no superarà la de la vida del propietari, després de la qual aquella passarà a formar part del llegat comú, heretable per tots els ciutadans de les generacions noves en arribar a la majoria d’edat.

3.– Programa econòmic: com a resultat del segon punt, l’Erari públic disposarà, en règim de fideïcomís, d’una quantitat de recursos permanent, redistribuïble. La redistribució garantirà, d’una banda, la igualtat d’oportunitats de tots els joves [vegeu vídeo de referència, a peu de plana]; i de l’altra, la circulació de capitals i per tant la reactivació permanent del comerç i la indústria. D’altra banda, atesa la previsible i suficient abundància de recursos a distribuir, en contrapartida l’Administració es podrà permetre el luxe de posar com a condició sine qua non per a l’obertura de qualsevol negoci que aquest compleixi estrictament els protocols de preservació del medi ambient, i farà tancar aquells que contaminin. De la mateixa manera, no serà permissiva amb cap establiment o negoci que no disposi de l’adequada accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.

4.– Com a conseqüència també del segon punt, els impostos dels ciutadans seran gradualment substituïts per un únic impost: l’herència (els béns heretables, mobles o immobles) dels ciutadans que traspassin. Dit d’una altra manera: les persones no pagaran en vida cap impost que gravi la seva activitat econòmica (tant si són treballadors assalariats com empresaris), i podran dedicar els capitals fruit del seu treball a reinvertir-los en les pròpies empreses, negocis, estudis o en allò que vulguin, sense més límit que els que s’imposin a si mateixes. (No estem d’acord amb un sistema impositiu que castigui –com fa el sistema vigent– els esforços dels treballadors i empresaris, de la gent emprenedora. No veiem cap motiu pel qual els qui més tenen hagin de pagar més: d’això ja se n’encarregarà la natura). En canvi, moralment tothom tindrà la certesa de contribuir, quan cessi la seva activitat pel propi traspàs físic (pòstumament, doncs), a l’estabilitat de la societat, i alhora podrà comptar amb la seguretat que els fills no quedaran mai desemparats i que tindran garantit el seu futur, si saben utilitzar els mitjans que rebran dels recursos públics.

5.– El Municipi on les persones estan empadronades passarà a ser dipositari de les herències d’aquestes. Aquesta previsió afavorirà la comunitat més pròxima a la persona traspassada i afavorirà també, indirectament, el reequilibri territorial (i com a conseqüència a la llarga, la disminució de la immigració forçada per motius econòmics). Un altre efecte, no pas poc important, és que les persones estrangeres o immigrades seran sempre ben rebudes en qualsevol comunitat; només caldrà que no siguin oneroses socialment.

6.– Programa social: el sistema de pensions no es basarà en el capital acumulat per l’Estat (entenent que el Municipi en forma part), sinó en l’estalvi particular. (Consegüentment, es reactivarà i es mantindrà sempre solvent el sistema de caixes d’estalvis). Tanmateix, les persones amb alguna discapacitat física tindran accés als serveis assistencials d’acord amb llur discapacitat, i ningú quedarà desassistit (ja que quedarà garantit igualment el funcionament de la xarxa d’hospitals públics i la resta d’institucions assistencials). Per la mateixa raó, tots els discapacitats tindran accés al mercat de treball (perquè serà necessàriament més flexible) d’acord amb les seves capacitats físiques i psíquiques personals.

7.– Programa educatiu: l’educació serà obligatòria i universal, i els nens hauran de ser conscients que els caldrà arribar a la majoria d’edat amb un expedient escolar suficient, que els faci mereixedors del dipòsit públic per entrar al mercat laboral o continuar amb els estudis superiors, la recerca científica, etc. Aquest programa farà innecessari, per tant, l’humiliant sistema de beques.

8.– Programa de la majoria d’edat: els joves hauran de ser conscients, al seu torn, de l’oportunitat que els oferirà la societat, quan ells compleixin l’edat d’emancipar-se de la família (si volen emancipar-se’n), de l’etapa vital que tindran davant seu, i de la utilitat dels seus esforços al llarg de la vida. Com més s’esforcin més alta serà la seva realització personal, però també la seva productivitat social, que d’altra banda serà una manera d’agrair (com més s’hagin enriquit, més) als avantpassats els esforços fets en el seu moment, gràcies als quals ells mateixos, els joves, hauran tingut l’oportunitat d’encetar la pròpia vida adulta i de viure-la sense més preocupacions que les necessàries. D’altra banda, els fills tindran una opció preferent a adquirir aquells béns del patrimoni familiar que els interessi conservar, per raons sentimentals o de la mena que sigui.

9.– Erari públic estatal: es fornirà dels excedents dels fons de nivell municipal. Els diners aniran “de baix a dalt”, en la proporció que calgui perquè l’Estat pugui mantenir en un grau òptim de funcionament les grans estructures i infraestructures: trens, carreteres, ports, aeroports, transport públic, universitats, fonts d’energia, línies elèctriques, etc. Aquesta previsió haurà de conciliar finalment la concepció social de l’Estat, com a fornidor dels serveis socials indispensables, i la concepció liberal, de reduir l’Estat a la mínima expressió i permetre alhora la màxima iniciativa privada.

10.— Relacions internacionals: com que les relacions –socials, polítiques i diplomàtiques– entre els pobles estan marcades per les condicions econòmiques, si els pobles poden desenvolupar-se segons les seves capacitats productives (que amb la universalització de l’herència no tindran traves), cada societat serà autosuficient, i per tant els països no tindran cap necessitat de conquerir els pobles del costat i viure a expenses seves. S’acabarà el vampirisme i el parasitisme, que són font de malestar i de continus conflictes socials i polítics (entre ells, els lingüístics), i cada comunitat nacional que ho desitgi (com és el cas de Catalunya) es podrà constituir en Estat, sense l’oposició (per motius espuris) de cap altra nació; ans al contrari: amb l’acceptació immediata de la resta de nacions. La conseqüència d’això serà la pau.

Són les 00:00 del dissabte 27 de novembre del 2010: comença la jornada de reflexió. Reflexionem, doncs.

Bé, fins aquí el programa electoral, desplegat succintament, del nostre hipotètic Partit. A alguns dels nostres lectors aquesta proposta els semblarà irrealitzable, i segurament ho és; i en tot cas, per a aquesta contesa electoral ja hem fet salat. De manera que, benvolguts conciutadans, haureu de triar la que us sembli millor entre les propostes més possibilistes dels partits reals que es presenten realment a les eleccions de demà diumenge, dia 28, tots ells disposats a sortir-ne vencedors i, un cop guanyades les eleccions i format el nou govern, a encetar la nova legislatura amb empenta i entusiasme, decidits a canviar cosetes i més cosetes perquè al capdavall res no canviï.