S’ha acabat el bròquil (tu ja m’entens)
Deixa un comentariAixò d’aquí és un rave, una modesta hortalissa d’arrel conreada i pertanyent a la família de les
Brassicaceae.
[De la Viquipèdia]
Doncs exactament això, un rave, és el que m’importa a mi personalment la refotuda sentència sobre l’Estatut de Catalunya que ha d’emetre (o no, m’és ben igual) el refotut Tribunal Constitucional espanyol, és a dir, del país que es troba (per desgràcia) just al costat del nostre. Que legislin, que interpretin, que sentenciïn tant com vulguin, però sobre les seves coses i a casa seva, i a nosaltres que ens deixin en pau amb les nostres, que no n’han de fer res!, a veure si s’ho fiquen al cap d’una remaleïda vegada…
Per mi, es poden quedar tot el que se’ns han endut (que no és pas poc), però que se’n vagin i que no tornin…, que no emprenyin més!
«Es gracia que espero obtener de Vuecencia etc etc…
[Imatge: www.horturba.com]
m’importa un rave l’estatut, però hem de preveure una resposta intel·ligent. Qualsevol retall ens l’hem de prendre com un atact al dret a decidir del poble català. I és en aquets sentit que hem de reaccionar. Aprofitar-ho intel·ligentment. Tot i que, per descomptat, ja no és temps d’estatuts ni d’autonomies ni de mandangues sinó d’estat propi.
… la situació, i el rave.
Quin gust quan ens acabem de deixar de les seves interpretacions, sentències i prescripcions sobre realitat.
Nogensmenys, tinc la curiositat excitada, que no em deixa en pau!, per la perspectiva de saber quina serà la “reacció contundent” de què parlen alguns caps de brot del nostre Parlament…