L'Hereu Riera

Benvingut, nadó,
benvingut a la colònia.
Seràs el negre d’Espanya,
tindràs dret a rosegó.
Tindràs Espanya a la sopa,
i la sopa sempre a taula,
seràs una bonica baula
de la cadena de rates
amb què la mare gata maula,
llistada de rojigualda,
s’entreté a totes hores.

Per tu vetllaran les senyores
de les meses petitòries
de la creu roja espanyola:
seràs la nina dels seus ulls!
I quan siguis gran i un home fet,
tingues les barbes en remull,
que aquí el tort es torna dret,
i duu de pet a la garjola;
de la contaminació
en diuen núvols de colors,
i de les males olors
en fan potets de perfum;
de les manies, religió,
de la ferum, aigua de colònia;
els putrefactes tenen peixet,
i la corrupció es ven tota sola.
De la seva terra estranya,
de la seva estranya noció
de les coses més sagrades,
no se’n salva així ni déu.
Si em vols creure, minyó,
no t’hi vulguis jugar res,
no t’hi juguis pas la pell:
si vols arribar a vell
salta, ara que hi ets a temps,
d’aquest cavall perdedor.