‘Pla Director d’Accessibilitat Universal’ en 15 municipis gironins
Deixa un comentariNota de premsa de la Diputació de Girona:
La Diputació de Girona impulsa la redacció de plans d’accessibilitat a 15 municipis gironins
? Arbúcies, Besalú, Bordils, Corçà, Flaçà, Lladó, Llançà, Palol de Revardit, Portbou, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere Pescador, Serinyà, Sils i Ullastret seran els primers municipis que disposaran d’un pla d’accessibilitat impulsat per la Diputació. Més endavant, es preveu fer extensius els plans a altres municipis de les comarques gironines.
? Els plans es dirigeixen a possibilitar la integració social de les persones amb discapacitats i la normalització de la seva quotidianitat. Juntament amb la Diputació, també donen suport al projecte l’IMSERSO i la Fundació ONCE.
? Jaume Sitjà, diputat d’Acció Social i Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Girona, ha destacat que la voluntat de la Diputació és donar serveis als municipis, especialment a aquells que disposen de pocs recursos. Sitjà també ha assenyalat que “millorar l’accessibilitat és augmentar les oportunitats de desenvolupament de les persones i la seva participació i integració en la vida econòmica i social del municipi”.
Jaume Sitjà, diputat d’Acció Social i Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Girona, va presentar dimecres passat el Pla Director d’Accessibilitat Universal, un projecte que vol fomentar la redacció de plans d’accessibilitat als municipis gironins.
Els plans d’accessibilitat són un conjunt d’informacions i recomanacions que es posen a disposició dels municipis per tal que aquests els tinguin en compte en les seves decisions. El seu objectiu principal és ser una eina que possibiliti la integració de les persones amb discapacitat i la normalització de la seva quotidianitat.
Un pla d’accessibilitat consta principalment de dues parts: d’una banda, l’anàlisi i el diagnòstic de les necessitats d’accessibilitat al municipi, i, de l’altra, la proposta d’estratègies tecnicoeconòmiques per millorar la situació. Els plans són integrals, ja que impliquen l’estudi de diversos àmbits, i són universals, ja que beneficien el conjunt de la població: mares i pares, persones grans, infants, persones amb necessitats específiques de mobilitat, persones amb discapacitats…
Jaume Sitjà, diputat d’Acció Social i Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Girona, va destacar que la voluntat de la Diputació és donar serveis als municipis, especialment a aquells que disposen de pocs recursos. Sitjà també va assenyalar que “millorar l’accessibilitat és augmentar les oportunitats de desenvolupament de les persones i la seva participació i integració en la vida econòmica i social del municipi”.
[Per a més informació: Oficina de Comunicació, Diputació de Girona, Comunicacio@ddgi.cat, Telfs 972 185 038 / 972 185 063]
4 blue notes
• Ignoro a quines motivacions respon la iniciativa de la Diputació gironina, més enllà de l’objectiu general de lluitar a favor de la qualitat de vida de les persones discapacitades, que, com dèiem l’altre dia, és un objectiu noble i és benvinguda qualsevol iniciativa que s’hi vingui a sumar. Em referia a l’oportunitat (per què ara?) i a l’àmbit d’aplicació (per què a l’àmbit provincial gironí, i només en aquest?). Ho dic perquè a Catalunya hi ha en vigor (?) des de l’any 1991 l’anomenat Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 135/1995), pel qual s’havien de suprimir les barreres arquitectòniques a tots els municipis catalans en un període de 15 anys, i que a hores d’ara, amb aquest període amplament superat, podem dir que el més calent és encara a l’aigüera. Sembla ser que el “Pla director d’accessibilitat universal” presentat dimecres no es limita a les barreres arquitectòniques i urbanístiques, però precisament per això, amb aquest precedent del Codi, la meva perspectiva sobre l’èxit d’aquest nou Pla no pot ser gaire optimista, i tant de bo la meva percepció resulti equivocada…
• Aquest Pla d’accessibilitat, segons el diputat Sitjà, són “un conjunt d’informacions i recomanacions que es posen a disposició dels municipis perquè aquests els tinguin en compte”… A diferència del Codi, que (teòricament) és d’obligat compliment i preveu sancions (?), el Pla de la Corporació gironina pretén ser una eina que ajudi a integrar i normalitzar…; un pla amb dues parts (anàlisi i diagnòstic, primer, i després “proposta d’estratègies tecnicoeconòmiques per millorar la situació”) i que serà universal, perquè se’n beneficiaran també molts ciutadans altres que els discapacitats… És plausible, que sigui així, i d’altra banda no és cap novetat: també ha passat així en altres àmbits de la normalització de l’accessibilitat, com en els transports públics, per exemple. (Recordo aquí que temps enrera el director general de Transports, llavors de CiU, ens va comentar el detall “simpàtic” i efectiu alhora del logo del cotxe de bebè que van afegir al dels minus en els autobusos de la xarxa de la Generalitat, els que porten la meitat posterior pintada de vermell). És plausible, deia, però fóra bo que entre tant de tecnicisme els objectius no quedessin diluïts. Al final no m’ha quedat clar de quina mena d’accessibilitat estem parlant.
•El punt seguent també m’ha fet barrinar: la “tasca d’implementació per fases” del pla, amb contractació pel mig d’una empresa externa, que no acabi essent, sisplau, un bosc on ens perdem tots plegats… I que no ho sigui perquè, segons la premsa, la inversió prevista en aquest projecte és de 230.000 euros, que és una bonica quantitat i caldria que fos efectiva. Avui mateix n’he estat parlant amb els responsables d’una associació de discapacitats de la costa gironina i s’han mostrat més aviat escèptics, davant la proposta.
•Un altre motiu per a l’escepticisme el dóna el precedent de l’estudi de la mateixa casa, fet per gent de la UdG, sobre el transport gratuït de nanos discapacitats, que al final es va quedar molt lluny dels objectius inicials marcats, com em va comentar fa poc la directora d’una altra associació que s’hi va implicar en el seu moment i que se’n va endur al capdavall una grossa decepció. Els temps que corren no són bons per a la lírica, i no és moment de tirar coets que acabin en pífia, ni de fer bullir l’olla només perquè sembli que alguna cosa amb cos s’està cuinant.