L'Hereu Riera

En el post anterior ens sumàvem a la campanya per aconseguir que el Parlament Europeu acceptés entre les seves llengües de treball el català, que ja seria hora. I l’endemà mateix el diari informava que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea acceptarà d’ara endavant escrits en la nostra llengua (i en basc i en gallec)… mentre no es tracti de textos de caràcter jurídic, ni de sol·licituds de subvencions ni d’ofertes laborals. I encara la lletra petita afegia a aquestes restriccions que el govern espanyol n’haurà d’assumir primer la traducció: així doncs, els ciutadans catalans, en el nostre cas, hauran d’enviar els escrits a l’oficina per a les llengües oficials del ministeri de Política Territorial, on seran traduïts i reenviats al Tribunal de Luxemburg, i la resposta d’aquest farà el camí de tornada seguint les mateixes fases, fins arribar al remitent. No em digueu que no és entretingut, tot plegat!
Val més això que res, és clar, però la valoració que feia el secretari d’estat per a la UE, Diego López Garrido, del memoràndum signat per ell mateix i que farà possibles aquests tràmits, en el sentit que “demostra la voluntat i el compromís del Govern espanyol amb les comunitats que tenen llengua pròpia”, és tirant a hiperbòlica, considerant com serà de complicada en realitat la tramitació… I això suposant que efectivament l’oficina en qüestió s’ocupi de les traduccions, que encara està per veure. Perquè la notícia deia també que el grup d’especialistes Horitzó Europa ha denunciat -pareu atenció- que “els convenis signats amb la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic, el Defensor del Poble europeu i l’Eurocambra no s’apliquen perquè l’Estat espanyol encara no ha informat Brussel·les de qui fa la traducció”. Gràcies, doncs, benvolgut Diego, però acaba la feina, aquesta vegada, company!
Ara bé: veient per una banda aquest cafarnaüm acollonant que és la utilització de les diferents llengües “oficials” en les institucions europees per als treballs en comú en comissions i parlaments i per a la burocràcia interna, i de l’altra la patxorra amb què els estats, com l’espanyol, tracten les llengües minoritàries o/i minoritzades que tenen dins els respectius territoris, un es pregunta per què Europa, aquesta Europa tan comuna i que volen que ens sentim nostra TOTS els europeus, per què no tira pel dret i declara l’anglès única llengua de treball, i que cada país tradueixi els documents, en paper, vídeo o àudio, a la llengua o a les llengües respectives. Aquesta torre de Babel que hi ha instal·lada a Brussel·les i als altres centres de poder de la UE es convertiria automàticament en un centre d’operacions d’allò més simple i per tant eficaç… I si el nacionalisme -nacionalisme, sí- dels estats no ho pogués suportar, per això va inventar el doctor Zamenhof l’esperanto, que s’està morint de fàstic, arraconat, ridiculitzat i menyspreat per tothom, quan podria ser una llengua totalment operativa, que és així com va ser expressament dissenyada, perquè fos la llengua comuna, lliure de sentimentalismes nacionalistes.
Què hi diuen els nonacionalistes espanyols? Són rialles, això que sento? Doncs són rialles que els delaten: quan es tracta d’aplicar-se la medicina que recepten als altres, ells “no saben / no contesten”, “el destinatari està absent”…

Mentrestant, com tenim el català, a casa nostra mateix?
En el número de Sant Jordi del dominical Presència en Salvador Garcia-Arbós entrevistava mossèn Modest Prats, rector del Mercadal de Girona i professor jubilat d’història de la llengua a la UdG. “Parlem de llengua. Està malament?”, li pregunta el periodista. “Ara és un moment especialment trist. En aquest pacte entre el PSOE i el PP a Euskadi s’acorda evitar que el basc sigui llengua vehicular. És molt mala notícia: vol dir que si mai governen a Catalunya faran el mateix. Entre això i com parla la mainada quan surt del col·legi no n’hi ha pas per estar exultant de goig. (…) Si la llengua la deixem sense substància, ja és morta”. “Aquesta mort és una evolució natural?”. “No usaria mai ‘natural’, perquè seria dir que havia de passar per força. No involucrem la naturalesa en càrrecs que són de la història. Això de la natura es fa servir per llengües i altres coses que han de passar inexorablement. És per justificar el poder dels poderosos”. “L’evolució de les llengües ja és una història de poder i política”. “A la lliçó última de la UdG formulava: ‘Res no és innocent en el món de les llengües. La paraula dominant és la paraula que imposa el poder dominant’. Hi ha senyors poderosos que amb la llengua dominen. Per tant, no hi apliquis relacions d’evolució natural”.

Canviem d’escenari: al programa de TV3 “Oikmntens?” en Roger de Gràcia planteja a la tropa d’adolescents que passen pel plató cada dimarts com veuen això de la “normalització lingüística” del català. Hi ha opinions per a tots els gustos: la dels qui reclamen poder parlar en català amb tota normalitat en tots els àmbits, a Catalunya; la d’un “català d’origen paquistanès” que es queixa que la gent del país se li dirigeixen en castellà així que detecten que és “un immigrant”; la de la noia que diu que aquesta actitud és de marginació envers els arribats de fora, i a més tractar-los de curts; la dels qui troben nyonya i fins i tot “cursi”, a vegades, la música cantada en català… Però hi va haver dues intervencions especialment irritants, per al meu gust: un noi i una noia que defensaven que aquestes campanyes de “normalització” (si la parauleta està gastada potser seria qüestió de buscar-ne una altra, igual d’exacta però més gràfica, que fins i tot els adolescents la poguessin assimilar) i totes les iniciatives de discriminació positiva no calen, perquè tothom ha de poder parlar com vulgui (i qui diu el contrari?, només faltaria!), que parlar en català a algú que et parla en castellà és una “falta de respecte” (sic) cap a ell, i que aquestes campanyes (agafeu-vos fort!) són una despesa de diner públic, és a dir, de “diners de tots, que paguem amb els nostres impostos”: que són diners malgastats, vaja!
Increïble!, me’n faig creus: són exactament els arguments que malgasten la gent del PP i els tocacollons de Ciutadans/Ciudadanos. Vol dir, doncs, que la gota malaia d’aquests defensors a ultrança de la llibertat (la seva) i de la llibertat de mercat (que ells i els que ells representen dominen, amb tot el mercat audiovisual i de premsa escrita al seu fotut favor) va fent forat…
Encara sort que va arribar en Toni Soler de convidat i va dir a la parròquia que és normal que un govern es preocupi “per la bona salut” de la llengua del país, com passa a tot arreu, i que és veritat que, en nombres absoluts, de parlants ara n’hi ha més que mai, però que percentualment els índexs de catalanoparlants han caigut en picat, els darrers temps…, i que també és cert que si una llengua recupera el seu espai és “en detriment” d’altres. És clar, però que no oblidi ningú, i aquesta mainada tampoc, que si el català recupera el seu espai és perquè abans li han pres, i no pas de manera amistosa i molt menys “natural”, com haurien de saber aquests joves si estudiessin una mica d’història d’aquest país. I sobretot remarquem això, per evitar demagògies a l’ús: que si això passa, passa a Catalunya, que és l’espai natural i propi del català, no pas a cap territori que els catalans hagin envaït, que quedi entès.
A les teles espanyoles, que són molt modernes i molt guais, d’història autèntica i vertadera, sense amagar la realitat de les coses que han passat, no en solen pas ensenyar. Més aviat destil·len una altra mena de sucs, que van fent el seu efecte entre la població juvenil…

_{Your cruel device
Your blood like ice
One look could kill
My pain, your thrill}

I want to love you, but I better not touch (Don’t touch)
I want to hold you but my senses tell me to stop
I want to kiss you but I want it too much (Too much)
I want to taste you but your lips are venomous poison
You’re poison runnin’thru my veins
You’re poison, I don’t want to break these chains

Your mouth, so hot
Your web, I’m caught
Your skin, so wet
Black lace on sweat

I hear you calling and it’s needles and pins (And pins)
I want to hurt you just to hear you screaming my name
Don’t want to touch you but you’re under my skin (Deep in)
I want to kiss you but your lips are venomous poison
You’re poison runnin’thru my veins
You’re poison, I don’t want to break these chains
Poison

One look could kill
My pain, your thrill

I want to love you, but I better not touch (Don’t touch)
I want to hold you but my senses tell me to stop
I want to kiss you but I want it too much (Too much)
I want to taste you but your lips are venomous poison
You’re poison runnin’thru my veins
You’re poison, I don’t want to break these chains
Poison
I want to love you, but I better not touch (Don’t touch)
I want to hold you but my senses tell me to stop
I want to kiss you but I want it too much (Too much)
I want to taste you but your lips are venomous poison, yeah
I don’t want to break these chains Poison, oh no
Runnin’deep inside my veins, Burnin’deep inside my veins
It’s poison I don’t want to break these chains