L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

No et saltis la crosta, Joan

Deixa un comentari

Sant Jordi, mateu l’Aranya!

Per què no parles de la ferida feixista, Joan, en comptes de la crosta catalanista? Per què assenyales amb el teu dit acusador el nacionalisme defensiu que es llepa les ferides, i no pas el nacionalisme agressiu que les va fer? De la banda de qui estàs, Joan?

Segons el diari, el vídeo d’en Gerard Quintana està batent rècords:
El videoclip La crosta, de Gerard
Quintana
, va tenir més de 1.000 reproduccions durant les seves
primeres 24 hores a la xarxa i ja és el vídeo català més vist a Youtube.
Quintana va presentar
La crosta dissabte passat al Memorial
Democràtic amb els protagonistes del videoclip: membres d’associacions
antifranquistes, expresos polítics… «La denúncia de la crosta
nacionalista per part del diputat Joan Ferran
[PSC] va engegar un seguit de
pensaments al meu cap i va tenir unes conseqüències evidents en alguns
mitjans públics. Hem de fer memòria i s’ha de lluitar», va dir
.
És una bona notícia, pel contingut i pel protagonista, que temps enrera proposava en una altra cançó de “fer amb les banderes un gran llençol”, una idea encomiable però que no treu que alguns cosmopolitismes puguin arribar a ser tan perniciosos i perillosos com certs (no)nacionalismes desbocats… Els pobles, com els homes, tenen una història al darrera, que els ha fet com són, i encara que sigui passat, que és material intangible, no se la pot menystenir, menysprear, tergiversar, tapar o ignorar. I menys encara si ha deixat ferides obertes i cicatrius que reclamen justícia.

(Escric això mentre el marquès de Samaranch va pujant, enmig d’una simfonia d’elogis encesos i marcant el pas, cap al cel de les oques, emportant-se amb ell, a l’infern de l’americana, la clau de la porta que va tancar a l’Olimpisme català, deixant-li com a única sortida possible la de reclamar el seu lloc com a part d’un Estat de ple dret de la Unió Europea… Al final encara serà veritat que li haurem de donar les gràcies, a Juan Antonio / Joan Antoni Samaranch i Torelló, de qui podeu veure un retrat fidedigne en aquest blog)
________________________________

[Dibuix de l’entradeta: Min]

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 23 d'abril de 2010 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.