L'Hereu Riera

Benvolgut senyor,
La majoria dels peatges vencen l’any 2021. En aquesta data, el propòsit del Govern de la Generalitat és continuar l’explotació de les autopistes amb un sistema de peatges tous que permetin abordar els costos de manteniment d’aquesta infraestructura.
Com veu, doncs, estem d’acord.
Cordialment,

Joaquim Nadal i Farreras
Conseller

Aquesta carta em va arribar a final de la setmana passada i era en resposta a una altra que un servidor havia enviat al programa L’oracle, de Catalunya Ràdio, d’uns dies abans en què hi havia de convidat el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i en el qual es va parlar, entre altres temes, de les autopistes catalanes i, lògicament, dels peatges que s’han de pagar per circular-hi… Aquell dia la meva carta, que anava en el sentit que es desprèn, de continuar cobrant el peatge (quan n’hagi recuperat el servei el Govern) però destinant els ingressos a mantenir la xarxa de carreteres del país, no va pas ser comentada en directe per les ones, però sí que ha sigut contestada via mail més tard, com es pot veure, pel titular del Departament d’obres públiques.
En primer lloc, s’agraeix el detall de l’honorable Nadal, i encara més si tenim en compte que, sorprenentment, es va donar durant la mateixa setmana del terrabastall enorme derivat de la nevada de dilluns passat. I dit això, dir també que m’alegro que la previsió del Govern sigui la de tenir una font de finançament tan segura com aquesta, i que se’n beneficiï tothom i no pas un nombre reduït d’accionistes.
Això serà d’aquí a 11 anys, però, que són força anys d’anar pagant a aquesta gent, encara; i caldrà veure si aquell any del senyor de 2021 la intenció del Govern -que serà un altre, amb una altra composició- continua essent la que diu el conseller Nadal en la seva carta.
Deia suara que no vaig rebre resposta en directe per la ràdio, el dia de L’oracle, i aquella nit o l’endemà, amb el tema ballant-me pel cap, vaig escriure un post on en parlava, i justament a propòsit del tap descomunal que hi havia hagut a l’autopista AP-17, entre Girona i la Jonquera, com una conseqüència més de l’excepcional -però que molt i molt excepcional, escolti!- nevada d’avui fa una setmana. Una més, perquè podríem parlar igualment de les altres carreteres, sobretot de la regió de Girona, que van quedar bloquejades i plenes de cotxes encallats, i de les línies elèctriques, que van deixar de funcionar perquè van caure les torres que les sostenien, pel pes de la neu i dels arbres caiguts, pel fred i per la força del vent, una combinació de factors insòlita -o no tant- que va donar l’ocasió, totalment pintada de calba, al mateixíssim president de la Generalitat de dir que amb la MAT no hauríem tingut tants de problemes com hem hagut de suportar…
En parlem?

Tot seguit d’haver-se expressat el President en aquests termes, va fer-ho de manera semblant el conseller d’Economia, Antoni Castells, alineant-se amb els que defensen, amb l’argument principal de la suposada -però no demostrada- i “perillosa” -per al negoci- manca d’energia elèctrica per a la turística demarcació gironina, la sospitosa autopista elèctrica de 400.000 vats…

Realment curiosa, aquesta presa de posició dels dos caps de brot socialistes, que admet tres interpretacions possibles:

—la primera és que pot ser certa, però hi ha altres maneres, com ara les raons tècniques, econòmiques i de país ben explicades, per convèncer els ciutadans de la conveniència d’aquesta inversió monstruosa -econòmicament i ecològicament-, millors que la de fer declaracions gratuïtes enmig d’una catàstrofe meteorològica i logística.

—en el desastre logístic hi deu haver tingut alguna cosa a veure el Govern del president Montilla, i per tant és possible que, com ha dit algú, maliciosament o amb raó, que la sortida per la tangent de Montilla i Castells fos per desviar l’atenció sobre la seva quota de responsabilitat en aquest desgavell col·lectiu.

—les inoportunes paraules dels dos mandataris socialistes, que se sumen a les d’alguns dirigents de les companyies elèctriques que s’han expressat en el mateix sentit i amb la mateixa falta de tacte, fan pensar en la Teoria del xoc de l’escriptora canadenca Naomi Klein [viquipèdia], que diu que el capitalisme d’última generació s’aprofita oportunament de la situació de xoc provocada en la població pels desastres naturals per col·locar-li, a la població, determinats elements -construccions, infraestructures, etc… susceptibles de generar grans beneficis- que aquesta rebutjaria en una situació de normalitat en què en pogués valorar serenament si li convenien o no, a ella. Però això sí que seria pensar malament i pixar fora de test, atès que estem parlant de dos membres d’un Govern d’esquerres, on a més del seu partit, PSC, n’hi ha un altre que estima el país per damunt de tot i un tercer que és de l’esquerra de debò.

Acabarem amb un article molt interessant, firmat per un enginyer industrial, que aporta més dades sobre l’estat de la qüestió:

Ramon Boix Iglesias [El Punt, 13/3/2010, dissabte]

Davant dels comentaris fets per polítics i membres de la companyia
responsable del daltabaix sobre el fet que amb la MAT els efectes de la
nevada haurien estat molt menors, penso que cal parlar-ne.

A
partir de les dades publicades per la direcció general de Mines i
Energia sobre afectació a línies d’alta i mitjana tensió, veiem que a
la línia Vic-Juià, de 220 kV, que té dos circuits i on la MAT podria
ser una alternativa, hi ha hagut una incidència a cadascun dels dos
circuits, que varen ser solucionades una el dia 9 i l’altra el dia 10,
dimecres, a les 14 hores.

En canvi, a les línies de repartiment,
fora ja de la possible suplència per la MAT, amb línies de 132 kV i 110
kV, veiem que hi ha hagut 33 suports que van caure en un total de
quinze línies. Fort, molt fort. A part, les incidències en línies de
baixa tensió, incomptables.

Amb aquestes dades es pot dir el que
s’ha dit? Jo crec que no. Crec que barrejar els dos conceptes és
clarament tendenciós. M’atreveixo a dir, demanant permís i disculpes
als que han patit i encara pateixen les conseqüències de tot plegat,
que si els problemes s’haguessin acabat el dia 10 a les 14 hores tothom
hauria acceptat els problemes que hauria tingut, que haurien estat molt
menors.

La mateixa nota de la direcció general de Mines i Energia
diu: «Tots els suports afectats comptaven amb les corresponents actes
d’inspecció, i no s’havia detectat cap defecte vinculable amb la seva
caiguda.» Crec que això és el que caldrà comprovar.

I tornant a
la MAT, crec que tampoc és correcte dir que si fos soterrada s’hauria
evitat el que ha passat. És, també, demagògic. Si les línies es fan bé,
no ha de passar el que ha passat. I el cost seria molt superior.

Conveniència
de la MAT? Jo crec que ningú ho qüestiona i crec que el que es demana
és que es faci bé, tècnicament i des d’un punt de vista mediambiental i
paisatgístic. Crec que totes les campanyes en contra han tingut bons
efectes, s’han replantejat temes, s’ha fet tot amb més cura. El que no
es vol és la prepotència i la imposició. La ciutadania vol participar,
vol no ser considerada ignorant en res. I això és bo. Els motius de la
seva construcció són diversos i potser el menys important és afavorir
el consum elèctric, fet que irremissiblement passarà. La interconnexió
de serveis entre països és positiva, a part d’interessos econòmics.
Altra cosa és que s’han de fer campanyes per rebaixar el consum
irresponsable d’energia per la finitud dels combustibles emprats per a
obtenir-la i per la generació que comporta de gasos nocius per a tots.

La MAT, en el seu traçat principal, ja és un fet, almenys en el tram Vic-Bescanó, i manquen pocs mesos per posar-se en marxa.

Queda
per decidir el ramal que creua les Guilleries i la Selva fins a
Riudarenes. I encara cal plantejar si és el millor traçat. Potser
econòmicament sí, pel seu curt recorregut, però des del punt
mediambiental i paisatgístic, cal replantejar-ho.

Santa Coloma de
Farners i Riudarenes són els municipis on l’afectació d’aquest ramal té
més incidència, ja que creua uns paratges d’un elevadíssim valor
natural i paisatgístic. El potencial turístic d’aquests paratges és
elevadíssim. Els dos pobles s’han manifestat nombroses vegades en
contra del ramal. També han donat suport als moviments anti-MAT. Cal
que entre tots acabem de lluitar per evitar la seva construcció i
evitar que el criteri econòmic sigui l’únic tingut en compte. Cal mirar
més lluny que la butxaca i veure els valors del territori com un
intangible fonamental per a la qualitat de vida de tots.

 

Comentari de text:

Les frases subratllades són passatges del text simplement destacables, per una o altra raó (la que diu que el soterrament de la línia no seria solució, i que afirmar-ho és demagògic, és francament detonant; i si és cert, això que diu, seria bo que es demostrés, i de manera científica, que el tema s’ho val, i perquè aquesta qüestió quedés despenjada del debat definitivament).

Les frases en color les destaco perquè no les entenc, directament. Una per una:

—El cost del soterrament, si es fes, seria superior per a qui?

—Els motius de la construcció de la MAT són diversos, molt bé: i quins són, aquests motius diversos? Quan sortirà algú a explicar-nos-els, als ciutadans del carrer, simples consumidors i pagadors de factures i humils contribuents? I si entre els motius de la nova línia no hi ha l’augment del consum d’electricitat i tanmateix se sap que s’estimularà aquest augment, per què es fa de tota manera, doncs? I quants anys tardarem a quedar allà mateix on se suposa que som ara, en una situació precària que demani una nova línia?

—La interconnexió entre països és positiva, a part d’interessos econòmics: aquest “a part” vol dir ‘a més a més’ o ‘a pesar’ d’aquests interessos? I quins interessos són, aquests?

—La MAT ja és un fet: i malgrat les al·legacions presentades des de diverses instàncies, oi? ¿No se’n diu política de fets consumats, d’això? ¿I no diu a continuació que “encara cal plantejar si és el millor traçat” el tram previst per la Selva i les Guilleries? I doncs què?: algú dubta que tiraran també pel dret i que triaran l’opció més “econòmica”? ¿I quina instància judicial tindrà prou… poder per fer desfacer el entuerto, si fos el cas que ho dictés així?

—Cal que entre tots acabem de fer què? Qui som, els que hem de lluitar?, i contra qui? Hi ha algú que ho entengui i que ho pugui explicar?