Naltros i ells (‘Us and them’)
Deixa un comentari1.1. “Sortireu de la UE!” (Joaquín Almunia, el mateix que va dir fa uns mesos que no era “honest” assegurar això mateix, per prematur)
En roda de premsa conjunta amb el ministre d’Afers Exteriors francès, Laurent Fabius, el seu homòleg castellà, José Manuel García-Margallo va afirmar: “Adéu a Espanya es adéu a Europa”, servint-se del títol del conegut poema de Joan Maragall (“Adéu, Espanya”). El de la independència, segons Margallo, “es un camino que no siguen todos los catalanes, pero en todo caso es un camino que no conduce a ninguna parte”.
1.2. «Sostenía Max Aub que “uno es de donde hizo el Bachillerato”, y eso puede explicar mejor que ninguna otra cosa que detrás del proceso independentista catalán se encuentren muchos de los mejores bachilleres de Cataluña. No es un recurso literario ni una fanfarronada de los próceres de la secesión. Se trata de una constatación empírica. Algunos de los economistas más laureados del país -desde luego los que tienen mayor proyección internacional- avalan el proceso. Y lo hacen, sin duda, desde el conocimiento”» [“Harvard ‘apoya’ la independencia: la élite de economistas se suma al proceso”, a ElConfidencial, ‘el Diario de los lectores influyentes’, 18.9.13]
2.1. “El ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha suggerit que una de les causes de l’atac de neonazis a la delegació de la Generalitat a Madrid, l’Onze de Setembre, fou ‘el clima polític’ actual. I ha dit que cap dels assistents a l’acte no va demanar un dispositiu policíac preventiu. Els partits de l’oposició han criticat que el ministeri faci els ulls grossos amb els atacs, insults i agressions dels grups d’ultradreta”. [–> Recordem el juí del jutge (espanyol, of course) que va justificar l’atac d’un sàtir a una dona pel fet que aquesta ‘duia minifaldilla’…, i segurament tampoc havia demanat cap dispositiu policíac preventiu que l’escortés…].
2.2. Rèplica del diputat d’ERC Joan Tardà: “Aquest ha estat el capítol més mediàtic, però potser el menys important. Guillem Agulló, assassinat al País Valencià; la transsexual Sònia Rescalvo; la indigent Rosario Endrinal; la dominicana, pel fet de ser estrangera, Lucrecia Pérez; l’actvista social madrileny Carlos Palomino, etc.”, ha recordat Tardà. “I em pregunto: quantes morts seran necessàries per a prendre mesures dràstiques? Perquè els experts i els sociòlegs ens avisen: això anirà a més, hi haurà morts, hi haurà dolor”.
+ “Cultura de l’abús”, Ferran Suay, 26.9.13, a propòsit del ‘cas Carles Mateu’]
3.1. El ministre d’Afers Estrangers Interns, Garcia Margallo, renya els ambaixadors de Letònia i Lituània (però no el dels EUA a Londres, pel seu manifest autodeterminista fet setmanes enrere: l’Estat castellà és fort amb els dèbils i dèbil amb els forts), per haver-se pronunciat de manera favorable, o comprensiva, si més no, envers una hipotètica Catalunya independent.
3.2. Intel·lectuals i artistes de la Catalunya Nord (29, de moment, en una llista oberta) s’adrecen a la premsa francesa per explicar el procés independentista de Catalunya, “que pot esdevenir aviat el nou veí de França”: “Observez la Catalogne, c’est passionant”.
4.1. Les fronteres no es mouen: l’immobilisme espanyol no es mou ni un mil·límetre [dins les seves (artificials) fronteres]: Rajoy defensa a l’ONU el dret d”autodeterminació… del Sàhara Occidental
4.2. “Un assessor de Merkel a favor de la independència de Catalunya“: Segons Roland Vaubel, professor de la Universitat de Manheim, el dret de secessió és necessari perquè les unitats polítiques reflecteixen les preferències dels ciutadans, i doncs no s’han de basar en les fronteres actuals, que són accidents de la successió dinàstica, sinó adequar-se a la voluntat ciutadana real. Vaubel creu que els guanys que s’obtindrien per les dues parts amb la independència de Catalunya (i d’Escòcia) serien més grans que els inconvenients. En la línia del professor Vaubel, altres analistes internacionals asseguren també que la independència de Catalunya està cada dia més a prop.
+ Una interessant animació ens mostra el canvi d’aquestes fronteres durant l’atrafegat darrer mil·leni europeu. El vídeo es basa en animacions i mapes d’una aplicació interactiva creada per Frank Reed anomenada Centennia Historical Atlas. Segons els més experts en història i geografia, el treball té algun petit error de sincronització en algunes dates, però pel que sembla, res massa important. En qualsevol cas, per a la majoria, pot ser una bona ocasió de repassar història i geografia d’Europa de forma amena. Molt recomanable:
5.2. “L’ONU situa a Barcelona la seva Universitat, en ple procés sobiranista”. D’aquesta manera, la capital de Catalunya serà una de les 12 ciutats del món que acullen l’Institut per a la Globalització, la Cultura i la Mobilitat (adscrit a la UNU-GCM), en aquest cas dins el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997.
6.1. “Mas lleva a Cataluña a un callejón sin salida” (El Mundo, 26.9.13)
6.2. «Imaginin-s’ho per un moment: Rajoy fa cas de la caverna i de l’ala dura del seu partit, i suspèn l’autonomia de Catalunya. La reacció als carrers del nostre país seria monumental, la notícia faria la volta al món i s’acceleraria el camí cap a la independència. Ara imaginin-se el contrari: Rajoy truca a Mas i li fa una proposta versemblant: des del pacte fiscal a la celebració de la consulta pactada. La resposta, aquest cop de l’ala dura popular i els cavernaris, no seria menor i significaria el final de la carrera política de l’ara president espanyol. El discurs anticatalà que tants vots li ha donat sempre ha situat el PP i el seu president en l’atzucac en què es troben ara. Un carreró amb una única sortida reservada a Catalunya: la llibertat».
(Ricard Palou, “L’atzucac de Rajoy”. EPA, 26.9.13)
7.1. “El Nobel de literatura Mario Vargas Llosa ha llamado a “combatir los nacionalismos sin complejos y en nombre de la libertad”. En el artículo ‘El derecho a decidir’ publicado en El País advierte que “si continúan creciendo en su seno como lo han hecho en los últimos años, destruirán una vez más en su historia el porvenir de España y la regresarán al subdesarrollo y al oscurantismo”.
7.2. L’escriptora Isabel Sucunza respon des del seu blog, First swimming lesson, a l’article publicat per Mario Vargas Llosa a El País.
8.1. “La principal raó que havia trobat l’ex-presidenta de la Comunitat de Madrid per explicar l’auge de l’independentisme era l’adoctrinament a les escoles catalanes i la invenció històrica. És un recurs habitual d’alguns mitjans i polítics espanyols a l’hora d’atacar la voluntat de sobirania de Catalunya. Però el fet és que no s’han presentat mai proves que demostrin aquestes acusacions. En canvi, el vídeo d’una conferència del filòsof Gustavo Bueno amb els alumnes d’ESO i batxillerat de l’escola Aceimar, d’Astúries, sí que és una bona mostra d’adoctrinament nacionalista espanyol”.
8.2. “La conferència es va fer el 19 de març proppassat (vídeo complet), i Bueno hi explicava que la defensa de la llengua catalana es devia a una voluntat de separar-se i de girar-se d’esquena als qui no són iguals. També hi ataca la llengua asturiana, que considera una invenció per a dificultar la comunicació amb la resta de l’estat espanyol. Bueno aboca pel broc gros els atacs al nacionalisme català i al catalanisme i, en canvi, deixa intacte l’espanyol.
9.1. “… i Bueno hi explicava que la defensa de la llengua catalana es devia a una voluntat de separar-se i de girar-se d’esquena als qui no són iguals“.
9.2. De la premsa:
+ “La justícia balear manté el decret sobre trilingüisme a l’escola”. El TSJB desestima el recurs dels sindicats contra el pla de Bauzá per “impossibilitat legal”]
10.1 Rajoy manté la voluntat de diàleg: “L’Executiu promet treballar per mantenir els llaços amb Catalunya”.
10.2. «Mariano Rajoy fa només unes setmanes va signar una carta de minyó escolta. El president del govern espanyol contestava a la que el president del govern català li havia enviat abans de vacances. Mas hi parlava de consulta; Rajoy, de voluntat de diàleg. Una gran voluntat que ahir va quedar clara i diàfana quan el Partit Popular va anunciar un acord amb Unión, Progreso y Democracia per imposar el castellà com a “llengua vehicular” en l’ensenyament de tot l’Estat. Wert en estat pur. Hi ha criatures que afirmen que el govern del Partit Popular ha entès finalment que cal fer un gest per aquietar el sobiranisme català. Una “concessió” consistent en una reforma del model de finançament i en el reconeixement que el català és la llengua pròpia de Catalunya. Angelets. Mentre Mariano Rajoy proclama la voluntat de diàleg lliga acords sinistres amb Unión, Progreso y Democracia, que a Catalunya és un residu falangista. Podria ser pitjor. Podrien incloure en el pacte Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Culminant la voluntat de diàleg».
(Vicent Sanchis, “Voluntat de diàleg”, a EPA, avui mateix).