Lo gaiter del Marroc. Nadal al món
Deixa un comentari
L’infant pica fort
al fons de la mina,
gratant a l’aspra,
duríssima pedra
uns minúsculs botons d’or.
No badis, noi,
que hi ha pressa,
que s’acosta Nadal
i les hores extres
a la taula parada,
els regals excepcionals
de purpurina daurada,
les ofrenes al portal
d’or, encens i potser mirra.
Dalt de tot de la fosca,
damunt del seu cap,
s’endevina una llumeta.
És la porta de sortida,
l’estrella de la nit
és el sol que la il·lumina.
El minyó surt que ja fosqueja,
fregant-se les mans amb un drap.
Sap que la mare l’espera
amb una escudella calenta.
Mentrestant,
a la seva cara cort
amb calefacció central,
el selecte esbart de porcs
mengen canelons de glans
a mans plenes.