L'Hereu Riera

Queda clar, el missatge: la culpa és dels altres. Mentre governava el PSOE (per accident, recordem-ho), la culpa era “de Zapatero” (així, a seques); després, tornats a la normalitat, amb la majoria tan absoluta com absurda del PP, la culpa va passar a ser “de les autonomies”, malbaratadores i corruptes (apreciació exacta i avalada pel diari d’investigació per excel·lència, El Mundo del Siglo XIX), a mitges amb un altre actor inesperat: la realitat. Les estimacions, previsions i projeccions del Partit Políglota, majorment en política econòmica, són correctes, però noi, no comptaven amb la realitat, que s’entesta a tombar-les totes: vegeu el llastimós vídeo de més avall.
Ja tenim identificats tres dels grossos culpables del desastre actual (i força futur, segurament, atès que algun d’aquests líders i lideresses, alumnes avantatjats de les escoles de pago, han declarat que ja comencen a veure –ells– la sortida del túnel i més enllà, amb tot de brots verds sota un sol radiant).
Per sobre d’aquests, però, plana sempre el principal culpable de tot plegat: Catalunya i els catalans, que no paren d’emprenyar amb les seves coses i la seva mania de voler ser diferents.
Diagnòstic fet, doncs: la culpa és sempre dels altres, sigui directament, sigui perquè, de prop (les autonomies ruïnoses) o de lluny (la mariscala Merkel), canvien la realitat de les coses, i escolti, així no hi ha qui treballi…

La meva percepció, en canvi, és ben diferent. No sé per què, a mi em sembla que estem governats per una colla de beneits i d’incompetents que només excel·leixen traient-se de sobre la responsabilitat d’un panorama desolador; fent-se el milhomes, malgrat tenir el cul llogat a Brussel·les, i fent el fantasma, malgrat la crítica situació econòmica; i de manera especialment artística, putejant els veïns tant com sigui possible, i traient-ne alhora (que no decaiga!) el màxim profit econòmic.
Pur residu de l’imperialisme decimonònic, reduït a la mínima expressió (però convertit en el nostre màxim maldecap), pura relíquia de les dictadures del segle passat, Espanya deu ser ara mateix l’únic país formalment demòcrata del món on els demòcrates amb llengua, veu i pensament propis són tractats de nazis.
L’últim a fer-ho ha estat Francisco Vázquez, personatge que durant els anys que va fer d’alcalde de la Corunya ja ens va obsequiar amb unes quantes delicadeses, però que no arribaven, que jo recordi, a l’altura de la del vídeo:

Aquest tal Vázquez, que com es pot veure es va amarar de les exquisides maneres de la diplomàcia vaticana, és socialista, sí, però a aquestes altures de la pel·lícula ja sabem que aquesta condició, a Espanya, no és garantia de res. ¿Qui no recorda la intervenció (per dir-ne només una), durant la campanya electoral de novembre, de Marcel·lí/Marcelino Iglesias, el noi de la Franja que parla català i que quan presidia el Govern amic d’Aragó semblava tan demòcrata, obert i predisposat a protegir aquesta llengua de la precarietat i de la desaparició…?

Ras i curt: tots plegats –dretes i esquerres– són uns cracs a l’hora de ficar-se on no els demanen, regular les coses que ja funcionen per fer-les funcionar a la seva manera i practicar activament l’immobilisme davant determinats intangibles intocables (com ara els reductes aristòcrates i latifundistes castellans reconvertits en capitalisme cañí madrileny), però a l’hora de fer funcionar les seves empreses (siguin les empreses públiques que encara no han privatitzat, sigui el mateix Estat, la més important en moviment de capitals, i tan descomunal com inoperant) són una calamitat total i absoluta.
Però, germans, encara no hem vist res: quan Catalunya els tanqui la porta als morros i es quedin sols, llavors començaran a donar la mesura exacta de la seva incapacitat, a la vista d’Europa i de la resta del món, bona part dels quals van haver de patir també, fa temps, l’obra evangelitzadora i de civilització de l’Imperi gloriós on no es ponia mai el sol i on totes les gallines ponien a cor què vols…

Per cert: hi ha fumata blanca, al Palau de la Generalitat de Catalunya? Tenim data fixada ja per a la consulta sobiranista?