L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

La burra ni hi veu, ni vol beure

Deixa un comentari

 

 

Lluís Bou / ElSingularDigital.cat
 
L’escriptor gallec Suso de Toro ha retret avui [13 de setembre] a la política i la intel·lectualitat espanyola que es fa el sord respecte a la societat catalana i que es mou pels tòpics amagant la realitat. En un article on mostra admiració pel sentit cívic de la Via Catalana per a la independència, De Toro es queixa que gairebé ningú de Madrid ha tingut la humilitat de venir a Catalunya a escoltar el que pensa la gent.

En un article titulat “Admiremos a Cataluña”, critica la desinformació que fa anys s’ha fet respecte a Catalunya. “Els mitjans de comunicació d’abast estatal, tots ells radicats a Madrid, van crear durant dècades una consciència d’Espanya que va falsejar la seva realitat. En aquest falsejament Catalunya va ser ignorada i despatxada sota clixés interessats, i així la generalitat de la població espanyola ho ignora tot de Catalunya i en canvi està plena de prejudicis cap als catalans. Ens van pintar una Catalunya provinciana, tancada, avorrida, fracassada, obsoleta… Però la Diada d’enguany marca un punt i a part, és un desmentiment de tot això i mostra un país ple d’energia. D’ara endavant els espanyols miraran cap allà amb curiositat uns i amb temor i desconfiança altres, però molts voldran entendre el que ha passat. El que ha passat es veia venir si un s’acostava allà i es molestava a escoltar el que deien i sentien les persones que hi vivien, però simplement es va ocultar; en canvi, la premsa informava amb més o menys extensió un mes sí i un altre també que un nen no podia rebre classes en castellà, que perseguien les curses de braus… Tot semblaven mesquineses. I de sobte apareixen més d’un milió de catalans demanant la independència. On era tanta gent que no ens ho van explicar?”, es pregunta.

Suso de Toro també compara la “lliçó cívica” de la Via Catalana amb l’atac el mateix dia a la delegació de la Generalitat a Madrid, que al seu entendre no va ser cap anècdota. “Amb aquesta Diada acaben de donar-nos una nova lliçó de civisme i llibertat. Per comprendre com de necessària és aquesta lliçó cal tenir present el que va passar el mateix dia a Madrid, un atac feixista que no és cap anècdota. La mesura de la llibertat i de l’aire que es respira a la capital de l’Estat i al conjunt de l’Estat la donarà el tractament que es doni a aquest atac: se li aplicarà la llei antiterrorista?, seran il·legalitzades i perseguides aquestes organitzacions com van fer els polítics i la justícia espanyola a Euskadi? I , quan apareixen multitud de policies ben proveïts cada vegada que la ciutadania defensa legítimament els seus drets, per què no estava en aquesta ocasió a les rodalies del lloc per protegir-lo? Quin fàstic!”, assenyala.
 

L’escriptor gallec remarca especialment el fet que la mobilització de la Diada no era cap manifestació, sinó una cadena humana organitzada durant mesos i amb una gran dificultat logística. “No es valorarà la dimensió d’aquest gran acte cívic si un no s’adona que no era una manifestació com la que hi va haver fa uns mesos. La Via Catalana va ser el resultat d’un treball organitzatiu de mesos, cada persona es va anotar i es va adreçar al lloc on li corresponia al mapa de la cadena. No va ser un rampell d’un dia o una setmana, un moment d’enuig que ocupa els carrers, sinó que cada ciutadà o ciutadana es va buscar la seva samarreta i es va apuntar amb temps per ocupar el seu lloc corresponent . No es tractava d’una multitud de manifestants sinó d’una ciutadania organitzada voluntàriament i des de baix, parlem d’un poble decidit que té una decisió tremendament madurada perquè l’ha anat elaborant a través dels anys i de successives experiències que li van anar demostrant una després de altra que l’Estat espanyol no reconeixia les seves demandes i no protegia la seva llengua ni tampoc els seus interessos. No és una ocurrència sobtada”.

De Toro considera que s’equivoquen els qui li repliquen queixant-se només d’Artur Mas, d’Oriol Junqueras, de CDC o d’ERC. “Per més que els insistia, repetien els seus còmodes prejudicis i el reduïen a una dialèctica de partits, gairebé ningú va tenir la humilitat d’anar des de Madrid a Barcelona, i no diguem a d’altres ciutats catalanes, a preguntar i escoltar la gent. No comprenien que era la gent, no pas els partits; Mas només es va posar al capdavant d’un moviment social de gran profunditat perquè no va tenir més remei. El que van fer els mitjans de comunicació madrilenys i la política espanyola va ser menysprear els catalans, reduir-los a una gent atordida i conduïda astutament per uns malèvols polítics enemics d’Espanya. El que van fer va ser negar-los la dignitat personal, a aquestes persones, precisament als habitants d’un país que sempre ha donat lliçons de civisme a Espanya. Tindran molts defectes, els catalans, però són una societat amb una complexitat i densitat cívica com no en conec una altra. El que ara tenen davant és la realitat, els catalans no eren uns desaprensius aprofitats i unes sangoneres, com ens van explicar, sinó que tenien dignitat. Tones de dignitat col·lectiva i personal”, argumenta.

 _________________________________

+ Opinió: “La Via Catalana serà un model de referència al món”. Víctor Alexandre, 17.9.2013.
   

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles salats el 19 de setembre de 2013 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.