(I beg you) Pardon
Deixa un comentari(Perdó)
[Benvolguda comunitat:
us he de fer una confessió,
així que esteu avisats]
Ho confesso, sí:
sóc un zero a l’esquerra,
sóc ben petit,
quasi quasi no em veig;
cama-sec i estret de pit,
duc ulleres de cul de got,
sóc com un soc
no pinto res,
no tinc bon toc,
no hi puc fer més.
Perdoneu si us he ofès,
no em feu cas:
ja em passarà.
M’hi escarrasso,
però no em surt.
És la llaga d’estómac,
ja me’n vaig…
Passaré per l’embut
avui mateix,
no vull fer esperar ningú.
Ja ho sé,
aquest món és de l’audaç:
el que té agafat el sedàs,
el Soci de cada club…
Però abans de plegar
voldria dir un mot,
si no és molèstia:
allò del camell i l’agulla
era una bona bulla,
perquè és ara i aquí que pot
el més bèstia,
que sol ser fill de puta
i de macarró.
(Perdoneu l’expressió,
ho sento,
però és que si no ho vomito
rebento).
________________
[Foto: Fernando Dinis]