L'Hereu Riera

Ha sortit l’última edició de L’Atípic, la número 18. No vull dir que sigui l’última de la sèrie abans de la següent, sinó que és l’última que fem: ja no hi haurà cap número 19 de L’Atípic, “la revista de les alternatives solidàries”. No pas en paper, almenys.
Les causes d’aquesta decisió les expliquem en una carta que dirigim als lectors des de la mateixa revista, i que podeu llegir més avall; però ja us dic ara que no l’hem presa pas perquè hàgim perdut la fe en el projecte ni les ganes de continuar-hi treballant, sinó per raons més prosaiques que tenen a veure amb el vil metall.
No hi ha cap misteri, aquí: veient el context en què ens movem i com les passen de magres la majoria de les publicacions, fins i tot les de caire més generalista, no costa gaire fer-se càrrec del panorama particular amb què es pot trobar una revista com la nostra, feta amb més voluntat que mitjans i amb més ganes que personal, i a més a més temàtica: centrada —per acabar-ho d’adobar— en el tema de les discapacitats, que és l’últim de la fila…
Toca reconvertir-se, doncs, reinventar-se. Diuen que la gana alimenta l’enginy, i el primer pas, tanmateix lògic, és continuar l’edició en format digital, com han fet i fan, totalment o parcialment, una corrua llarguíssima de publicacions de tota la galàxia periodística. Un cop en el nou medi, en el nou suport, haurem d’aplicar-hi l’enginy a veure si ens en sortim i en surt un nou mitjà de comunicació, continuador de L’Atípic en paper, que aquesta tardor arribava als deu anys de vida.
Sigui com sigui, han sigut deu anys bonics de viure, i això sí que ja no ens ho treu ningú, companys.

«Benvolguts lectors,

»Aquest número de L’Atípic que teniu a les mans us hauria d’haver arribat per Sant Jordi, i segurament us deveu preguntar quina és la causa d’aquest retard. Doncs és ben senzill: ha passat que també a nosaltres, com a tots els racons i raconets de l’economia del país, ens ha afectat la crisi, i hem tingut més problemes del compte a l’hora de cobrir les despeses d’edició, que com ja sabeu o podeu suposar són bastant altes.
»La gent de GERD que fem aquesta revista hem procurat sempre no estirar més el braç que la màniga, i un dels peatges que hem pagat per aquest possibilisme, per exemple, és que no hem arribat a fer el canvi de periodicitat de semestral a trimestral, com teníem previst des del principi i com ens hauria agradat, simplement perquè la capacitat financera i humana de l’associació editora no ens ho va permetre.
»Podríem haver apostat més fort, i arriscar-nos més, segurament, però el realisme ens ha portat fins aquí i d’una determinada manera, i no de cap altra. Diu la dita que “qui fa el que pot no està obligat a més”. Mai hem fet servir la discapacitat d’excusa, en aquesta casa, però si la dita és certa, ens donem per justificats.
»Molt bé, doncs: arribats al moment present, ens trobem ficats en una espiral de crisi econòmica general que ens afecta de ple, com dèiem. I tant és així, que, després de fer un esforç per tancar aquest número 18 i havent calibrat la situació present i les perspectives de futur que tenim davant, hem pres la determinació que aquest serà el darrer número que fem en paper. El realisme que dèiem ens obliga a prendre aquesta dolorosa decisió, i a continuar des d’ara el contacte amb tots vosaltres a través d’Internet.
»No sabem encara exactament quin serà el format del nou producte, de la nova època de L’Atípic. El que tenim clar és que procurarem, com hem fet sempre, que sigui una publicació feta amb la màxima dignitat possible, en concordança amb la disponibilitat econòmica que tinguem, encara que sospitem que no serà fàcil. De moment ja n’hem tingut una primera confirmació amb la denegació d’una ajuda oficial que havíem demanat a l’administració precisament amb vista a la digitalització de la revista. Ens han dit simplement que no hi ha diners. No sabem si es tracta d’un altre dels petits gestos d’aquesta “Revolució” que ja ha començat, segons ens fa saber la mateixa administració a través d’una campanya per a la qual es veu que sí que hi ha fons… Ens n’alegrem, i ens alegrem també que el nostre govern tingui tan clara la seva escala de prioritats. Però el cert és que haurem de comptar amb els nostres propis recursos. De fet, si en el seu moment no haguéssim tirat pel dret, sense esperar cap ajut de dalt, encara seria hora de treure el número zero, de manera que la sorpresa és relativa.
»En fi, amics, arribats aquí, només ens queda fer una mirada enrera, a aquests deu anys d’interrelació amb vosaltres, i dir-vos que estem convençuts que el balanç, tot i ser francament millorable, el podem considerar prou positiu. I que, això sí, l’experiència ha valgut la pena.
»La darrera cosa, i la més important, és donar-vos les gràcies a tots: lectors, anunciants, subscriptors, companys de feina i de redacció, els col·laboradors que ens heu ajudat directament o indirectament a confeccionar la revista i a tirar-la endavant, els qui heu aplaudit el projecte i els que ens heu ensenyat maneres de millorar-lo. Si hem arribat fins aquí amb tota aquesta feina feta ha sigut gràcies a vosaltres. Gràcies, doncs.
»Així que tinguem enllestit el nou producte, en el qual ja fa setmanes que estem treballant, us ho farem saber i continuarem el diàleg que deixem aquí momentàniament interromput. Ens veurem a la Xarxa.
Fins aviat»
__________________________________________

nb: Si voleu rebre la revista en format digital, només cal que envieu un mail de confirmació, amb el text “Sí, vull rebre L’Atípic digital”, a l’adreça latipic@gmail.com
___________________________________________

[L’obra reproduïda a la portada és una gentilesa de la pintora argentina Fernanda Piamonti, www.fernandapiamonti.com]