L'Hereu Riera

Meravellós YouTube, ple de perles per descobrir i de tresors per recuperar…! Aquests dies que, quin més quin menys, tots els partits polítics es troben en estat de capoll -exceptuant el de la rosa vermella, que ha esclatat ja, impetuosa, davant la cara d’astorament de molts-, reflexionant, repensant tàctiques i estratègies amb vista a renéixer en una nova forma però mantenint l`ésser primigeni (ehem!), retrobo en aquesta mina del rei Salomó virtual un vídeo de fa 15 anys, del nou vell grup Genesis, la transformació del qual, que vaig viure en directe, sempre em va fascinar: el primer cantant, el carismàtic i sorprenent Peter Gabriel, lletrista collonut i autor de la major part del material musical, havia tocat el dos i, contra el que els va passar a d’altres formacions de volum semblant -citaré per fer-ne via només el cas patètic dels Doors com un dels més (in)oblidables-, Genesis va continuar navegant amb bon vent i amb bona salut (i amb bon humor: l’àlbum amb el qual van decidir el 1978 tirar-se a la piscina ells sols, com a trio, es deia And then there were three, justament), amb Phil Collins, fins llavors el bateria, substituint amb una naturalitat espaterrant l’antic company… D’entrada no és pas corrent que el bateria del grup pugui desdoblar-se en cantant, però és que a més la veu d’en Collins i la d’en Gabriel no diré que fossin idèntiques, però tampoc van obligar les orelles dels fidels seguidors a fer un esforç suplementari per continuar disfrutant de la seva meravellosa música. I encara, a més d’això, en Phil Collins va resultar un xouman consumat, potser no tan “teatral” com l’altre, que va portar l’escenificació de les seves històries oníriques a un nivell mai vist abans, amb les seves delirants disfresses (l’actuació que van fer al vell pavelló del Joventut de Badalona, durant la seva gira mundial l’any 73 o 74, va ser memorable, impressionant), però el ganxo que té amb el seu públic és desbordant, com queda clar en el vídeo d’aquí a sota. La cinta correspon al Festival de Knebworth, a Anglaterra, el 1992, que en el seu moment el va retransmetre íntegre la primera Antena3 TV (el vídeo capturat aquí és l’emès per la Televisió portuguesa, que s’equivoca de títol de cançó, per cert), amb la veu en off de l’històric periodista musical madrileny Diego Manrique, que va explicar un munt d’interioritats del grup, entre elles que en Phil Collins aquell dia tenia febre, i tot i això el col·lega va fer una actuació impecable, i sense perdre el seu inefable sentit de l’humor…
La peça triada és la monumental Home by the sea, una obra en dues parts en la qual en Collins, a més de cantar (i portar la veu cantant), torna a seure a la bateria durant la part instrumental, fent tàndem amb el veteraníssim Chester Thompson. Mentre la música sona, amb els teclats d’en Toni Banks omplint l’espai, darrera els músics apareix, blavós sobre el negre de la nit, ondulant a les pantalles gegants, el personatge del quadre El crit, de l’Edvard Munch, més inquietant encara en el marc sonor del grup anglès…

Creeping up the blind side, shinning up the wall
stealing thru the dark of night
Climbing thru a window, stepping to the floor
checking to the left and the right
Picking up the pieces, putting them away
something doesn’t feel quite right

Help me someone, let me out of here
then out of the dark was suddenly heard
welcome to the Home by the Sea

Coming out the woodwork, thru the open door
pushing from above and below
shadows but no substance, in the shape of men
round and down and sideways they go
adrift without direction, eyes that hold despair
then as one they sign and they moan

Help us someone, let us out of here
living here so long undisturbed
dreaming of the time we were free
so many years ago
before the time when we first heard
welcome to the Home by the Sea

Sit down Sit down
as we relive our lives in what we tell you

Images of sorrow, pictures of delight
things that go to make up a life
endless days of summer longer nights of gloom
waiting for the morning light
scenes of unimportance, photos in a frame
things that go to make up a life

Help us someone, let us out of here
cos living here so long undisturbed
dreaming of the time we were free
so many years ago
before the time when we first heard
welcome to the Home by the Sea

Sit down Sit down
as we relive out lives in what we tell you
let us relive out lives in what we tell you

Sit down Sit down
cos you won’t get away
no with us you will stay
for the rest of your days – Sit down
As we relive our lives in what we tell you
Let us relive our lives in what we tell you

^{_{[una minicuriositat per a satanistes empedreïts: congeleu la imatge exactament en el minut 4:04 d’aquest segon vídeo i tindreu una sorprenent revelació sobre la personalitat del bo d’en Mike Rutherford..]}}

[Il·lustració de l’entradeta: Nit a St Cloud, autoretrat d’Edvard Munch]