Favorits, però per favoritisme
Deixa un comentariEl hastag #RoboAlMilan va ser trending topic del Twitter ahir a Espanya, tot just acabar-se el partit de quarts de final de la Champions al Camp Nou. Va passar que, de manera insòlita (jo, almenys, no en recordo cap precedent), l’àrbitre va xiular dos penals, dos!, a favor del Barça. Tots dos ho eren (estrictament, si més no), però això és igual; també ho eren els que van deixar de xiular-li, també a favor, en el partit d’anada de fa una setmana a Milà, però això no importa: allò que compta, per a l’espanyolada tota, és haver vist en el partit d’ahir prou motius per deixar anar la brama del favoritisme descarat dels àrbitres a favor del Barça… a Europa. Per quin motiu? Doncs pel més baix que ha trobat la mesquinesa d’aquesta tropa: el suborn, és clar! [verbigràcia: Taringa.net, Inteligencia colectiva (sic)].
Per això, i no pas per cap mèrit esportiu, doncs, ja donen com a guanyador de la Champions novament el Barça… Fins i tot el mateix Mourinho ho dóna per fet: després d’eliminar (sense despentinar-se) l’Apoel de Nicòsia, ha dit que ara s’haurà de veure qui jugarà la final contra el Barça, que hi serà “perquè són molt bons”. La periodista (de TVE, crec) ha sobreentès que ho deia amb ironia, és clar. Ahir el vedell de l’Ibrahímovitx va deixar anar que “entenia” que Mourinho s’enfadés al Camp Nou davant la impossibilitat de derrotar el Barça a domicili. Tot lliga.
Òbviament, a la lliga espanyola això no passa: de sobte, els àrbitres s’han tornat imparcials, xiulen allò que veuen, són justos de collons, i per això l’equip superblanc del portuguès ha anat líder tota la temporada.
Quina fartanera!
Per això, i no pas per cap mèrit esportiu, doncs, ja donen com a guanyador de la Champions novament el Barça… Fins i tot el mateix Mourinho ho dóna per fet: després d’eliminar (sense despentinar-se) l’Apoel de Nicòsia, ha dit que ara s’haurà de veure qui jugarà la final contra el Barça, que hi serà “perquè són molt bons”. La periodista (de TVE, crec) ha sobreentès que ho deia amb ironia, és clar. Ahir el vedell de l’Ibrahímovitx va deixar anar que “entenia” que Mourinho s’enfadés al Camp Nou davant la impossibilitat de derrotar el Barça a domicili. Tot lliga.
Òbviament, a la lliga espanyola això no passa: de sobte, els àrbitres s’han tornat imparcials, xiulen allò que veuen, són justos de collons, i per això l’equip superblanc del portuguès ha anat líder tota la temporada.
Quina fartanera!
Més enllà de la cridòria i del soroll, però, de tot aquest merder tan cansat (sobretot perquè forma part d’una altra disputa molt més antiga i més cansada encara que aquesta), un servidor en treu en clar tres apunts:
1r. La parròquia blanca està més que fastiguejada davant la perspectiva qie el Barça s’interposi en el seu camí cap a la conquista de la seva desena copa d’Europa. Parlant en plata: estan cagats, i si poguessin farien com fan a nivell de seleccions: impedir al Barça competir en el torneig, i així, com fa la selecció espanyola, la selecció blanca guanyaria la Champions sense entrebancs. (Éric Cantona, de visita a Barcelona, va declarar l’altre dia que veia la selecció de futbol de Catalunya perfectament capaç de guanyar la copa del món).
2n. L’espanyolada no pot veure el Barça i els culés (i per extensió els catalans, i viceversa) ni en pintura. Ja se sabia, però ara no s’estan de proclamar-ho als quatre vents. (Millor així: arribarà un dia, i serà aviat, que a fora deixaran de confondre’s i aprendran a distingir qui és qui).
3r. El Barça, de “equipo español”, res de res: per tant, les cadenes espanyoles que segueixen la seva trajectòria cap a la final, en aquesta i en les futures edicions, es poden deixar d’hipocresies i de dissimular malament les seves reals i reials preferències.
_________________________________
2n. L’espanyolada no pot veure el Barça i els culés (i per extensió els catalans, i viceversa) ni en pintura. Ja se sabia, però ara no s’estan de proclamar-ho als quatre vents. (Millor així: arribarà un dia, i serà aviat, que a fora deixaran de confondre’s i aprendran a distingir qui és qui).
3r. El Barça, de “equipo español”, res de res: per tant, les cadenes espanyoles que segueixen la seva trajectòria cap a la final, en aquesta i en les futures edicions, es poden deixar d’hipocresies i de dissimular malament les seves reals i reials preferències.
_________________________________
[Foto de l’entradeta: la real Selección espanyola de fúmbol. Quan els jugadors del Barça passen a ser jugadors de la Roja, llavors passen a jugar com els àngels i són boníssims, els més millors del món mundial]