L'Hereu Riera

En el diari El Punt del dissabte 11 de febrer hi havia una seqüència, en diferents formats, d’allò més il·lustrativa. A la plana 29 (Punt divers),
una notícia breu informava que havia estat detingut un conductor que
circulava a 260 km/h per una carretera de la província de Burgos
(Espanya), i a la fotografia que acompanyava el text es veia el vehicle
amb què aquell havia comès la infracció.

Doncs justament unes pàgines enllà, dins el Dossier Econòmic,
apareixia un anunci de plana amb la foto d’un flamant cotxe, exactament
del mateix model de la notícia anterior: un Audi A4 2.0 TDI, de 140
cavalls i 6 velocitats, i amb la següent llegenda sobreimpresa: I si el tren que estàs esperant en realitat no és un tren?. Tot un cant al transport públic (i concretament als trens de què ja gaudim i als que estem esperant…), i tot un poema, vaja.

I en contrast sagnant amb aquestes dues vinyetes, la tercera de
la tira és la d’un lector del diari que es queixava, en una carta al
director, que la senyora Renfe hagi apujat aquest mes de febrer
els preus dels bitllets dels trens de rodalies i regionals un 5%,
gairebé un punt més que l’IPC català (4,3%, que ja és 6 dècimes
superior a l’estatal, no faltaria sinó). Aquest augment exagerat posa de manifest, conclou el comunicant, que ara i aquí encara hi ha molt poca voluntat política per fer del transport públic una autèntica prioritat social.
A banda de constatar que té més raó que un sant, ens estalviarem
d’estendre’ns aquí, per no acabar de deprimir-nos, a fer una digressió
comparativa entre la velocitat punta o mitjana dels trens de l’exemplar
companyia ferroviària, inclòs el famosíssim AVE ("A Velocidad Española",
vol dir la sigla?) i la dels espaterrants prototipus que no para
d’oferir-nos la indústria automobilística, capaços d’assolir, ells sí,
velocitats de TGV en un país on el límit de velocitat permès per
carretera està fixat en els 120 quilòmetres per hora.

[Article publicat a El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 1/03/2006]