L'Hereu Riera

Ahir diumenge el Basmi Akasvayu va rebre, a la seva pista de
Castell d’Aro, la visita del líder, l’UNES de Sant Feliu de Llobregat, un equip
que s’ha envigorit, i molt, amb la incorporació d’uns quants jugadors que l’any
passat militaven a l’Amiba de Granollers, que ha desaparegut del mapa aquesta temporada.
Fins a tal punt és així, que l’actual UNES sembla que siguin dos equips en un,
i en aquest moment és el conjunt que fa més olor de candidat a ser el pròxim
ascens a Divisió d’honor, amb permís del Costa Daurada de Reus i del Mifas de Castelló d’Empúries, que
són els més ben situats per barrar-li el pas.
Respecte al Basmi Akasvayu, les diferències són força grans, ara
mateix, i així es va fer palès en el partit de diumenge des del primer minut,
començant pel fet que el cinc inicial dels visitants era ostensiblement més alt
en conjunt i amb més entitat gairebé tots els jugadors individualment, i per
tant no és estrany que fessin una arrencada de cavall sicilià i que
enllestissin el primer quart amb un 6
a 17 que com a carta de presentació quedava bastant clara.

Però els de Platja d’Aro, en comptes d’arrugar-se i quedar
fora de combat, van reaccionar, tímidament en el segon quart (11 a 13) i descaradament en el
tercer, en què van sortir a pressionar a tota la pista, a tallar les línies de
passada i a impedir pensar als constructors de joc, i si aquests aconseguien
armar l’atac, endurint la defensa. El resultat va ser que els locals es van fer
un tip de recuperar pilotes, es van posar a un sol punt (37-38) en el minut 8 d’aquest
parcial i el van tancar amb un 20
a 10 que parla sol.

Llàstima que encara quedava un altre quart, en el qual l’equip
de casa va tirar per la borda la feina feta en l’anterior, amb una combinació d’errors
en el tir i en el marcatge, permetent als santfeliuencs, de nou amb un equip
molt alt, que entressin amb massa llibertat a la cuina i que en traguessin 8
punts més dels 11 d’avantatge visitant amb què es va cloure el matx.

La conclusió és que el partit va respondre a les
expectatives, amb un joc d’una gran intensitat i amb un punt d’èpica -de lluita
de David contra Goliat, podríem dir- per part dels jugadors del Basmi, que mai van renunciar
a guanyar ni van deixar de donar la cara davant d’un equip que porta moral
de victòria i que, si se’n surt, a final de temporada, haurà trobat una manera immillorable
de celebrar els 30 anys d’existència del club.

Basmi Akasvayu (47): Domingo
del Bosque (25 punts), Antonio Gómez (14), Pedro Romero (8), Fermí Sidera, Dani
Serra, Jordi Garcia, Josep Poquet, Edu Estévez, Santi Garcia.

UNES Sant Feliu (58):
A Hernández (11 punts), Sacristán (18), Guerrero (3), Parrilla (5), Nohales
(17), Rojas (2), Llobet (2), Gómez, Torrente, Corral, Baños, Núñez.

Àrbitres: R
Morales, I Honrado.

[Il·lustració: foto de grup de l’equip baixllobregatí, abans d’agafar altura amb la incorporació de jugadors del desmantellat Amiba de Granollers. El club de Sant Feliu, que compta 30 anys de vida, sempre ha apostat pel bàsquet femení, i entre els integrants de l’equip de la lliga regular hi ha tres noies: una particularitat que es permet en el bàsquet en cadira de rodes i que no estaria de massa que es potenciés. (font: www.unessantfeliu.com)]