‘E’ d’exterminar
Deixa un comentari
«Ahir, aquest diari dedicava tres planes als continus atacs que ha de suportar la nostra llengua. Sota el títol Setge al català,
els periodistes Marc Bataller i Maria Altimira oferien als lectors un
exhaustiu dossier sobre aquest fenomen de secular aversió cap a un
idioma romànic que ja es parlava i s’escrivia a Catalunya a principis
del segle XIII (datació de les històriques Homilies d’Organyà,
que, compte, constitueixen el text més antic de tots els escrits en
qualsevol de les llengües peninsulars). Recursos, sentències del
Tribunal Constitucional i d’altres de menor rang, enduriment
d’hostilitats al País Valencià i les Balears, i situació del català a
Andorra, on és llengua oficial, i altres indrets on és ja una parla
testimonial.
»A tot plegat, cal afegir-hi el determini de la nova
presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, de plantejar a les Corts
d’aquesta comunitat la reforma de la llei de llengües per deixar sense
efecte el reconeixement del català com a “llengua històrica i pròpia
d’Aragó”, cosa que ha omplert de satisfacció els col·lectius contraris a
aital reconeixement. Però, quin mal li pot fer, a l’Aragó,
l’enriquiment lingüístic? Perquè es tracta d’una dada cultural que,
lluny d’obligar o imposar res, només constata una evidència. D’entrada,
qui això signa va pensar que tot obeïa a una qüestió d’irracionalitat
hereditària, però no. Els enemics del català no són irracionals, ans al
contrari, saben molt bé què fan, i com. De fet, els mou el mateix motor
intel·lectual que va empènyer els nazis a promulgar les lleis
antisemites de Nuremberg: l’odi als jueus, que no el van descobrir ells,
sinó que ja bategava a Alemanya des de molt abans de l’arribada de
Hitler al poder. I els nazis no eren irracionals; exterminar jueus va
ser una raó d’estat, i dur-ho a terme, un imperatiu constitucional del
III Reich. Penso que exterminar el català és, encara que es busquin
subterfugis, es faci veure que no i aparenti ser obra de només uns
quants, una raó d’estat».
(Jordi Soler, “Quan l’extermini és raó d’estat”)
Comentari de text: no cal. Només una cosa: que actuïn “racionalment” no es contradiu pas amb el fet constatable que siguin uns bojos fanàtics de la repressió de tot allò que no encaixa en el seu falangista concepte de “lo espanyol”; ni impedeix tampoc que siguin uns embogits successors contemporanis de la sinistra i reaccionària Santa Inquisició espanyola medieval.
__________________________________
[Il·lustració de l’entradeta: Min]