De la vida fàcil
Deixa un comentariTreballa de sol a sol,
a peu dret,
veient passar l’oportunitat
a dalt de cotxes anònims.
Treballa a preu fet,
segons l’índex de preus mínims.
Sota un tros de paraigua,
avui que plou,
es destapa les cuixes,
morta de fred.
Passa un home sol,
rere els vidres isolat,
però no para.
En passen dos,
i se li’n riuen
a la cara:
—Ei, què passa,
tros de truja!
En passa un altre, rabiós,
i li escup una mirada;
la mitja taronja,
al seu costat,
fidelissima senyora
amb cara de monja macada,
remuga tot un rosari
d’oracions edificants.
—És intolerable! —diuen.
Arriba un pinxo amb el seu gos
i li esborra la feinada.
Rera seu, ja de fosc,
el seu macarró corsari
la passa a buscar:
els comptes no quadren,
s’afluixa el cinturó
i l’estomaca.
Avui tampoc soparà.