L'Hereu Riera

12 d’octubre, “Festa” de la Cosa Aquella. Un any més haurem de suportar la senyora Espanya, maquillada com una puta vella, refocilándose amb les velles glòries passades i amb les misèrrimes i pansides glòries presents. “España es un gran país”, deia encara l’altre dia un JL Rodríguez Zapatero decadent i en retirada amb la cua entre cames…
Sí, i tant: un gran país de llauna enganxat permanentment a la sonda alimentària de la solidaritat forçosa dels seus espanyols a la força, i expel·lint per la boca, per la seva mateixa boca xucladora, les mentides que calguin per mantenir dret el mite, i sobretot el negoci.
En el documental Colom i la Casa Reial Catalana [vegeu-ne vídeo extracte a la plana següent], un dels que hi participen, l’investigador Jordi Bilbeny, conegut pels seus treballs sobre els orígens catalans de l’almirall Cristòfor Colom, parla d’un episodi més de censura, en el cas d’aquest enigmàtic personatge. Però aquesta línia d’investigació en particular, de Bilbeny i d’altres columbistes, forma part de la feina necessària per descobrir com més millor de la gran muntanya de mentides, enganys i tergiversacions que s’han propalat des de Castella per fer passar per verídica una història falsejada sense escrúpols i amb més o menys traça –de vegades ben poca– i per fer creure –sobretot als espanyols castellans, per entendre’ns– que la nació catalana i els homes que la van conformar és un invent sense arrels històriques difós pels dimonis peluts que ells en diuen, per a més sarcasme, los nacionalistas.
Que en el cas concret de l’almirall Colom (ciutadà genovès, segons les cròniques que ens van vendre quan ens ensenyaven la seva Historia de España) hi ha vuits i nous i cartes que no lliguen es fa cada cop més evident, a mesura que els investigadors catalans van traient la pols als lligalls amagats. Però això ja ho deia al principi del segle passat un columbista que no era pas català, sinó peruà, que es deia Luis Ulloa i que va ser el primer a parlar de les arrels catalanes de Cristòfor Colom. En podeu veure la seva biografia aquí, però permeteu-me que copiï unes ratlles sobre l’historiador peruà escrites pel gran Josep Maria de Sagarra (ara que, a més, està d’actualitat pel recent cinquantenari de la seva mort, esdevinguda el 27 de setembre de 1961, curiosament el mateix dia en què va néixer, 92 anys abans, Luis Ulloa, el 1869). En un dels seus nombrosos articles imperdibles per a la revista Mirador, JM de Sagarra deia això:

«He vist, i tinc de confessar que amb una gran tristesa, el fet que la subscripció pels treballs del senyor Ulloa està bastant encallada. (…) Nosaltres vivim en un país que, si fa no fa, en aquest punt és com els altres països, però que aquí, per una pila de raons que tothom sap, valdria la pena que el nostre país fos una mica diferent dels altres. (…) Ara, amb la subscripció d’homenatge i agraïment al senyor Ulloa passa un cas més trist.
»Imagineu-vos la importància extraordinària que té pel nostre país el fet de poder demostrar que l’home que va descobrir les Amèriques era un català com nosaltres, fill de pare i mare catalans. Tothom sap, i això no cal dir-ho, que els països són grans moralment per la grandesa de llurs fills. Que un home genial i excepcional dóna una qualitat de glòria inesborrable a la seva terra. Imagineu la importància que té per a la història del món el descobriment de les Amèriques, i ara imagineu que aquesta aventura lluminosa va ésser realitzada per un català, i que això se’ns presenta com una veritat nova, com una troballa fresca, que fa trontollar totes les històries oficials. I, després que aquesta veritat sigui absolutament demostrada, imagineu el guany enorme que en rep el nostre país davant de tot el món.
…

»Si Catalunya és gloriosa per moltes raons, encara que sigui desconeguda de moltíssims estrangers que porten barret i corbata, després de la troballa del senyor Ulloa, si més no tota persona culta del món sabrà que hi ha un continent que es diu les Amèriques que a la fi del segle XV va ésser descobert per un europeu, fill de Catalunya i anomenat Colom. Aleshores ningú no podrà ignorar que Catalunya ha donat a la història un dels homes més transcendentals.
»Imagineu amb quina altra mena de passió hauria escrit Mossèn Cinto la seva Atlàntida si estigués convençut que aquell Colom tan viu en el seu poema no era un navegant o un aventurer italià, sinó que era un català com ell mateix, que es deia un nom tan tendre, tan alat i tan suggestiu.
»Si totes aquestes raons no us trenquen el cor, jo ja no sé què pot trencar-vos-el, si és que de debò estimeu el nostre país, i la història del nostre país, que és l’ànima veritable de la terra que ens enamora.
»No us mireu la qüestió d’una manera vaga, d’una manera desmenjada; no es tracta de picabaralles d’erudits, ni de subtileses de rates d’arxiu. Quan la història agafa un tema d’una vivor tan palpitant, d’una importància tan aguda per a la dignitat d’un poble, no hi pot haver cap profà amb una mica de consciència que se’n desentengui.
»Ara bé, hi ha un professor sud-americà, el senyor Ulloa, que un dia té la intuïció genial dels grans historiadors, i que aquesta intuïció ve comprovada per una sèrie de dades positives, i els arguments creixen, i la hipòtesi agafa tots els aires d’un fet comprovat. I aquest senyor Ulloa, que no és català, fa els seus treballs amb una nobilíssima tenacitat, en una forma completament desinteressada, amb aquella passió que tenen els homes de ciència quan cacen la veritat com uns desesperats.
»El senyor Ulloa està tocant la fi de les seves recerques; actualment ha de fer sentir la seva veu i ha de proclamar la tesi de Colom català en un congrés d’historiadors d’universal importància. El senyor Ulloa, sense que ningú li ho hagi demanat, ens fa un favor enorme, ens regala un català d’una magnitud insospitada, ens converteix Catalunya en la pàtria del descobridor de les Amèriques.
»Però el senyor Ulloa no és un milionari; si ho fos, s’estaria tot el dia estirat escoltant un guacamai de color verd pèsol i fumant uns cigars magnífics que fins tenen indulgència plenària, i són els que fumen els milionaris del seu país. El senyor Ulloa és un savi que s’ha de guanyar la vida com gairebé tots els savis. El senyor Ulloa ha fet llargues despeses, ha perdut hores i hores sense retribució, per fer-nos als catalans un present inapreciable. Doncs bé, ¿què fem, els catalans, per aquest senyor? ¿Com li agraïm el seu treball generós? És tristíssim confessar-ho: s’ha obert una subscripció als diaris, i la subscripció resta encallada. Sembla que no s’hi vulgui donar importància, sembla que ens fem els desentesos davant la figura admirable del senyor Ulloa. No hi valen excuses; si en una ocasió com aquesta els catalans no sabem ésser agraïts, no sabem ésser una mica generosos –no es tracta de milions, com podeu suposar!– és que no som dignes de la descoberta del senyor Ulloa, és que allò de l’avara povertà encara dura, i és per dignitat que tots hem de procurar que no duri»

(Josep Maria de Sagarra, “El senyor Ulloa”, a Mirador, 21-VIII-1930)
__________________________________

[_{Il·lustració de l’entradeta: portada del llibre de Luis Ulloa Cisneros Cristòfor Colom fou català. La veritable gènesi del Descobriment, editorial Base, Barcelona 2006; reedició facsímil de l’obra publicada per Llibreria Catalònia el 1927, a París, amb traducció de Domènec de Bellmunt}]