L'Hereu Riera

De l’alambí del teu cos
n’eixien licors preciosos;
llavi amb llavi
per fruir,
i fruir-ne sense estalvi.
El tel de ceba del destí,
transparència de colors,
va separar tot d’una els cossos;
tu no em podies veure a mi,
perdut a la fosca del pati,
i jo et veia a tu de lluny,
ficada en el bell escenari
d’un film del gran Zhang Yimou.